En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
Mireia Coscollà, Santiago F. Elena, Ron Geller i Fernando González-Candelas analitzen els reptes científics i socials davant de la crisi sanitària del coronavirus.
Les notícies falses i la desinformació s’han estès al mateix ritme que creixia el nombre d’afectats pel coronavirus 2019-nCoV detectat a Wuhan al desembre.
La genètica evolutiva Alma Bracho, coordinadora del monogràfic número 45 de Mètode, estrena la seua secció Monstres Invisibles en la revista.
En aquest article apliquem un enfocament epidemiològic per exposar els trets típics de la pseudociència i la popularitat tan persistent de què gaudeix. Assenyalem i debatem diversos factors que promouen la difusió de creences pseudocientífiques.
«A Espanya no hi ha ni les instal·lacions ni l'experiència necessària per a tractar malalts d'Ebola», afirma el professor d'investigació de l'IBMCP.
Enèsima visita a l’Institut Cavanilles, direcció als laboratoris de Genètica Evolutiva. Allí m’esperen Andrés Moya, Amparo Latorre, Fernando González, Juli Peretó i Xavier López per fer l’entrevista. El tema de hui és el virus de la grip A/H1N1.
La sida i altres epidèmies recents, com la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) o la grip de les aus, s’han encarregat de deixar clar que els microorganismes i virus continuen sent una de les principals amenaces de l’home.