La pipeta ironitza sobre la fusió nuclear dels estels, procés que ens permet apreciar la seua energia lluminosa.
Fer una missió tripulada a Proxima Centauri és, per ara, una tasca que comporta diversos problemes i reptes que encara no podem resoldre.
La vinyeta de Ferran Martin posa la vista en els satèl·lits artificials que orbiten el nostre planeta: serà aquest l'aspecte del trànsit espacial?
A finals de 2020 es va fer una possible detecció d’un senyal artificial procedent de Proxima Centauri. Lamentablement, no hi havia indicis d’estructura o modulació en el senyal, ni més informació.
La contaminació lumínica del carrer no ens permet veure, des de casa, les meravelles del cel nocturn i els seus fenòmens.
El llibre dona resposta a un repte una mica estrany, en veritat: escriure un llibre de ciència utilitzant només les mil paraules més freqüents de l’anglès.
És una obra sobre astrobiologia d’un rigor afable: la ciència està entreteixida amb referències culturals contínues, amb connexions històriques i artístiques, o amb la ciència-ficció.
En l'espai no hi ha un mitjà que transmeta el so, per això en les pel·lícules de ciència-ficció no haurien d'escoltar-se les batalles espacials.
La secció del catedràtic d'Astronomia Vicent J. Martínez a la revista Mètode, «Desvelant l’univers», fa vint anys.
Aquesta secció de Mètode fa vint anys d’existència. Per a celebrar-ho em semblava interessant recuperar un tema del qual vaig parlar en el número 34: les nebuloses planetàries.
