En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
La nau Solar Orbiter de l’ESA serà llançada a l’espai a principis de l’any 2020 i s’aproximarà enormement a la nostra estrella per a obtenir una visió inèdita del Sol: veure-lo pràcticament des de dalt.
La literatura i la medicina tenen un vincle molt estret. El sanatori antituberculós, com a espai d’aïllament i avantsala de la mort, ha inspirat molts autors. La novel·lística del segle XX va dedicar una atenció significativa a aquestes institucions que, allunyades de la resta de la societat, condicionaven la vida dels malalts i la seva identitat.
Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.
L'escala no expressa la mida de les coses, sinó el caràcter dels fenòmens. No és un sinònim de mida. Quan amplies un mapa, no n’augmentes l’escala, sinó la dimensió. És el mateix mapa d’abans, però més gran. S’hi veuen les mateixes coses. Només n’incrementes l’escala
Comprendre la naturalesa de l’univers és essencial per a obtenir una descripció precisa del procés que l’ha portat fins al seu estat actual.
És evident que no sols hi ha cinc planetes nans, sinó que segurament n'hi ha molts més, possiblement milers.
L'últim disc del grup alcoià Arthur Caravan conté L'harmonia de les esferes, una cançó inspirada en la visió pitagòrica de l'univers.
Parlem de les dues cultures amb el primer astronauta espanyol de l'Agència Espacial Europea en anar a l'espai.
En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.