L'empatia per altres organismes disminueix com menys emparentats amb nosaltres en l'arbre de vida estiguen. La fotografia pot canviar aquesta percepció humana.
Si ens posàrem elèctrodes per traure’ns energia, col·lapsaríem perquè no en quedaria per a mantenir el cor bategant.
L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.
El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.
La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.
Article sobre el Museu de la História de la ràdio a Gliwice (Polònia), testimoni de la maldat i de l'estupidesa humanes abans que comencés la Segona Guerra Mundial.
La biologia molecular i la prehistòria han anat de la mà des de fa un temps per traçar una visió coherent de l’expansió de la moderna humanitat pel planeta i definir la cronologia i les trajectòries seguides per les distintes poblacions prehistòriques.
Atapuerca és actualment un dels jaciments amb restes humanes més importants d’Europa i probablement d’Euràsia. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta serra pròxima a Burgos conté diversos capítols de l’evolució humana, i els investigadors que hi treballen esperen conti-nuar trobant més restes en aquell enclavament.
El fenomen del parasitisme —relació d’un organisme que viu a costa dels recursos d’un altre que rep el nom d’hoste— esdevé en tots els grups biològics descrits, fins i tot el dels virus. D’entre tots els paràsits coneguts, els virus són els organismes que han assolit un grau de versatilitat estructural i funcional més remarcable.
Els sentits del gust i de l’olfacte són instruments que contribueixen a modular la gana, en tant que des d’una perspectiva evolutiva, es pot conjecturar que la sensació de plaer alimentari va haver de sorgir de la necessitat de distingir en la variada oferta de la naturalesa els elements òptims i sans dels perjudicials i fins i tot verinosos.
