Quan mirem amunt, molts veiem l’infinit, com els navegants antics quan miraven l’oceà, però què hi veiem realment quan mirem el cel? Manel Perucho, a Els Blogs de Mètode, ens explica com el Cel és una metàfora d'un espai no físic.

Causen les emocions els canvis corporals o són aquests els que originen les emocions? La resposta emocional és un estat mental subjectiu que va acompanyat de comportaments i canvis fisiològics específics.

En aquesta distopia, l'autor ens fa reflexionar sobre què és allò que ens defineix com a humans, al mateix temps que ens introdueix idees colpidores sobre la ciència, la societat, la cultura i la condició humana.

En aquest assaig, Salvador Macip explora els elements que fan de la naturalesa humana un fet tan excepcional.

L’espècie humana naix amb un desenvolupament cognitiu molt endarrerit, el qual afavoreix una major comprensió del llenguatge i el comportament en societat, tot i que la musicalitat que emprem canvia depenent amb qui ens relacionem.

L'empatia per altres organismes disminueix com menys emparentats amb nosaltres en l'arbre de vida estiguen. La fotografia pot canviar aquesta percepció humana.

Si ens posàrem elèctrodes per traure’ns energia, col·lapsaríem perquè ja no ens en quedaria gens per a mantenir el cor bategant, així que si les màquines volen dominar-nos, millor que es compren plaques solars.

L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.

El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.

La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.