Etiqueta: estadística

La síndrome del malentès col·lectiu

Considerem un col·lectiu humà els membres del qual prenen partit sobre un episodi que només pot ser vertader o fals. La fiabilitat individual és un nombre p entre zero i u, major que 0,5 si el ciutadà encerta més que falla, igual a 1 si

Post Feature Image
Estadística en física de partícules

L’estadística ha representat un paper d’enorme importància en el desenvolupament de la física de partícules, pionera de l’anomenada «gran ciència». La seua aplicació ha evolucionat al compàs dels progressos tecnològics, que han permès passar de registrar uns pocs centenars de «successos» a registrar-ne milers de milions. Aquest article discuteix sobre com s’ha resolt el problema de la manipulació d’aquestes quantitats massives de dades i com s’han utilitzat les principals eines estadístiques des dels anys 1990 per a cercar senyals cada vegada més petits ocults entre un soroll de fons cada vegada major. Molts experiments en la història de la física de partícules podrien il·lustrar el paper que ha exercit l’estadística, però pocs ho poden fer amb un descobriment, fruit d’un esforç tecnològic i col·lectiu colossals, de tanta repercussió científica com el del bosó de Higgs.

La teoria que no va morir mai

La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX. Ara, l’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.

Post Feature Image
Símptomes, signes i estadística

La determinació o constatació experimental dels mecanismes fisiològics de les malalties sol ser una tasca molt complexa. Aquest fet ha convertit l’epidemiologia en la principal eina de generació de coneixement en l’àmbit mèdic. L’epidemiologia aprèn sobre les malalties a partir de l’observació de la salut en col·lectius de persones, en compte de basar-se en l’observació individual d’aquestes. Si la principal eina de generació de coneixement mèdic es basa en l’observació de col·lectius de persones (mostres d’una població) de les quals voldrem aprendre (fer inferència), es fa clar el nexe entre l’estadística i la medicina. Al llarg d’aquest article il·lustrem aquest nexe presentant tres àrees d’investigació estadística d’especial utilitat per a la investigació biomèdica.

52-83
Dades massives i estadística

Les dades massives (big data) representen un recurs sense precedents per a afrontar reptes científics, econòmics i socials, però també incrementen la possibilitat de traure conclusions enganyoses. Per exemple, l'ús d'enfocaments basats exclusivament en dades i que es despreocupen de comprendre el fenomen en estudi, que s'orienten a un objectiu esmunyedís i canviant, que no tenen en compte problemes determinants en la recopilació de dades, que resumeixen o «cuinen» inadequadament les dades i que confonen el soroll amb el senyal. Repassarem alguns casos reeixits i il·lustrarem com poden ajudar els principis de l'estadística a obtenir una informació més fiable de les dades. També abordarem els reptes actuals que requereixen estudis metodològics dinàmics, com les estratègies d'eficiència computacional, la integració de dades heterogènies, estendre els fonaments teòrics a qüestions cada vegada més complexes i, potser el més important, formar una nova generació de científics capaços de desenvolupar i implantar aquestes estratègies.

Les xifres de la ciència

Ens acceptaríeu una aposta? Deixem-ho en una invitació a llegir el vostre periòdic habitual. Estem segurs que hi trobareu gràfics, taules, percentatges, algun histograma i potser alguna al·lusió a mitjanes, modes, medianes o percentils. No ens sembla just

Malson a Euler Street

[caption id="attachment_57368" align="alignleft" width="320"] Fotografia de Francisco Martín Casalderrey/Revista SUMA[/caption] L’any 2012, possiblement com a part dels preparatius de l’Any Internacional de l’Estadística que es va celebrar el 2013, la Royal Statistical Society va fer la següent pregunta als membres del Parlament Britànic: «Si llances una

Post Feature Image
«La política de los grandes números», d’Alain Desrosières

[caption id="attachment_1976" align="alignleft" width="190"] La política de los grandes números. Historia de la razón estadística.Alain Desrosières.Editorial Melusina. Barcelona, 2004. 415 pàgines.[/caption] Com s’especifica en el subtítol, es tracta d’un llibre sobre la història de l’estadística publicat el 1993, i reeditat el 2000 amb correccions en alguns