En Acoso. #MeToo en la ciencia española, Ángela Bernardo aborda casos d'assetjament sexual o assetjament per raó de sexe en l'àmbit científic i els factors que els fan possibles.
Parlem amb Carme Torras, investigadora en robòtica, sobre la seua recerca en robots assistencials i sobre la perspectiva ètica de la robòtica.
Viurem per sempre és un llibre de divulgació biomèdica que fa servir com a recurs divulgatiu les converses entre dos amics.
Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.
Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.
La investigadora i novel·lista Carme Torras va analitzar els dilemes ètics dels avanços en intel·ligència artificial el passat 26 de març a La Nau de la Universitat de València.
Martín Aluja (Ciudad de México, 1957) és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL).
Ensenyar, investigar i divulgar són les tres passions de Gemma Marfany, professora de genética de la Universitat de Barcelona.
La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.
El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.