Acoso: #MeToo en la ciencia española

‘Acoso: #MeToo en la ciencia española’, d’Ángela Bernardo

En Acoso. #MeToo en la ciencia española, Ángela Bernardo aborda casos d'assetjament sexual o assetjament per raó de sexe en l'àmbit científic i els factors que els fan possibles.

0
Carme Torras

Entrevista a Carme Torras

Parlem amb Carme Torras, investigadora en robòtica, sobre la seua recerca en robots assistencials i sobre la perspectiva ètica de la robòtica.

0

«Viurem per sempre», de Salvador Macip i Chris Willmott

Viurem per sempre és un llibre de divulgació biomèdica que fa servir com a recurs divulgatiu les converses entre dos amics.

0
Cròniques de l'ADN - Pere Puigdomènech

Mètode publica ‘Cròniques de l’ADN’ de Pere Puigdomènech

Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.

0
portada Txékhov

L’art de curar per la paraula

Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.

0

Convivint amb robots

La investigadora i novel·lista Carme Torras va analitzar els dilemes ètics dels avanços en intel·ligència artificial el passat 26 de març a La Nau de la Universitat de València.

0

Entrevista a Martín Aluja

Martín Aluja (Ciudad de México, 1957) és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL).

0
Gemma Marfany

Entrevista a Gemma Marfany

Ensenyar, investigar i divulgar són les tres passions de Gemma Marfany, professora de genética de la Universitat de Barcelona.

0

La mort en la literatura

La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.

0
La genètica forense ha ajudat en casos històrics, com el de la família Romanov.

Del laboratori als tribunals

El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.

0