Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.
Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.
La investigadora i novel·lista Carme Torras va analitzar els dilemes ètics dels avanços en intel·ligència artificial el passat 26 de març a La Nau de la Universitat de València.
Martín Aluja (Ciudad de México, 1957) és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL).
Ensenyar, investigar i divulgar són les tres passions de Gemma Marfany, professora de genética de la Universitat de Barcelona.
La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.
El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.
L’activitat científica és, en alguns sentits, tan antiga com la mateixa societat humana i trobem individus dedicats a explorar la natura en els seus detalls i formular teories sobre el món des dels temps més antics. A vegades els prínceps o les universitats els permetien
Escric aquest article en ple debat sobre un escàndol generat entre científics espanyols davant el suposat frau dels treballs d'un d'ells. Si aquestes acusacions foren certes, resultaria que els seus treballs publicats, els suposadament manipulats, han passat durant anys els filtres de màxim rigor de
Els homes ens hem servit des de sempre de la resta dels animals com a instruments per a satisfer les nostres més diverses necessitats, com ara les d’alimentar-nos, vestir-nos, viure d’acord amb les nostres eventuals creences religioses o fins i tot expressar-nos artísticament, per posar només alguns exemples.