A les vores de torrents i rierols, a les fronteres fresques i assolellades dels boscos, o als límits dels camps de cultiu, dominen les bardisses espinoses. Unes eficaces dissuasores pel pas dels humans i els herbívors domesticats, que no poden travessar-les impunement sense deixar-s’hi bocins de roba o de pell.

[caption id="attachment_3346" align="alignleft" width="200"] Plantes, remeis i cultura popular del Montseny. M. Àngels Bonet i Joan Vallès. Edicions del Brau, Museu de Granollers. Figueres, Granollers, 2006. 776 pàgines.[/caption] «Per a curar cremades: Treu el turment que dóna i no ho deixa embufollar.» Aquesta és la concisa

Deixeu-me que comence a parlar de la figuera recordant un fet històric del qual enguany s’escauen els quatre-cents anys: l’expulsió, el 1609, dels nous convertits de moros del Regne de València.

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.

Els nostres avantpassats donaven el nom de nespra o nespla, nyespra o nyespla a un fruit de tast aspre, color sèpia fosc i tardoral (Mespilus germanica), que en menys d’un segle ha desaparegut de la major part dels mercats.

[Les] flamejants magranes que, ben ferides, llencen un xàfec de robins. Josep Carner El magraner sembla ser originari de les costes de la mar Càspia, planes de l'Iran i muntanyes del Kurdistan i l'Afganistan, on, en els llocs rocallosos, creix silvestre. D'allí, els fenicis en van estendre el

La dita «L’any de les tàperes» significa «temps molt passat i imprecís». Diccionari de locucions, Joana raspall i Joan martí La taperera és per a moltes persones una planta imprecisa, tant com ens indica la dita popular de L’any de tàperes que encapçala aquestes pàgines. Imprecisa, per

Beniaia és un poble envoltat d'oliveres, carrasques i ribassos coberts de molsa. El poble és menut, enlairat en un tossalet des d'on s'ataülla un paisatge ampli. La major part de les muntanyes que hom pot contemplar, quan no són ocupades per conreus, són cobertes per una minsa vegetació de brolla mediterrània...

Els cactus són els grans triomfadors dels deserts americans, on s'han diversificat fins arribar als cent gèneres i dues mil espècies.