Tot i que en els seus inicis la fotografia semblava que seria útil sobretot amb finalitats artístiques o per a ús personal (retrats, diaris de viatges, etc.), la veritat és que s’ha convertit en una valuosa aliada de la ciència.
Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.
Quan parlem d’espècies sense dimorfisme sexual, caldria completar la frase amb un apunt: especies sense dimorfisme sexual que nosaltres puguem detectar.
[caption id="attachment_2862" align="alignleft" width="200"] La lógica del titiritero. Una interpretación evolucionista de la conducta humana. Pablo Rodríguez Palenzuela. Ateles Editores-Hélice. Madrid, 2006. 268 pàgines.[/caption] L’etologia (l’estudi del comportament des d’una perspectiva biològica) és una ciència rara. En altres disciplines està relativament clar qui n’és i qui
[caption id="attachment_2453" align="alignleft" width="197"] Qué es el altruismo. La búsqueda científica del origen de la generosidad. Lee Alan Dugatkin. Katz Editores. Buenos Aires, 2007. 271 pàgines[/caption] Tal com es fa constar en la tapa posterior del llibre en qüestió, la 22a edició del Diccionario de la