Etiqueta: exploració espacial

sol
«Here comes the Sun»

George Harrison compongué Here comes the Sun quan els Beatles ja estaven a un pas de separar-se. La cançó representa el desig de seguir endavant, d’oblidar el passat i encarar el futur amb alegria, com el retorn del Sol després de l’hivern: «Ha estat un llarg hivern, fred i solitari... i ara el somriure retorna a les cares.»

portada gran salto al abismo
«El gran salto al abismo», de Jesús Sáez Carreras

El llibre és tant una biografia de Carlos González, de les penes i alegries per les quals va haver de passar, com també, si m’ho permeten, de la mateixa estació de Robledo de Chavela i dels vaivens que va patir, segons els objectius de NASA van canviar o canviaven els interessos del Govern espanyol.

estació espacial internacional bogeries en òrbita
Bogeries en òrbita

Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.

Gaia: la imatge definitiva de la Via Làctia

En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.

Sistema Solar
L’autopista del Sistema Solar

El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.

fotograma interstellar
«Interstellar»: ciència i llicències

«El cinema i la ciència: crònica d'un desamor». Així titulava Manuel Moreno Lupiañez el seu article publicat dins del número «Fotogrames de ciència», tot un monogràfic de Mètode dedicat a la reflexió sobre la ciència i el cinema. Les freqüents relliscades presents en superproduccions cinematogràfiques

L’inventari còsmic

En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.