El llibre és tant una biografia de Carlos González, de les penes i alegries per les quals va haver de passar, com també, si m’ho permeten, de la mateixa estació de Robledo de Chavela i dels vaivens que va patir, segons els objectius de NASA van canviar o canviaven els interessos del Govern espanyol.
L’exploració espacial requerirà sistemes de suport vital que incloguen plantes per a proporcionar nutrients, oxigen, humitat i benestar psicològic, i que servisquen a més per a eliminar deixalles.
Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.
En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
Quan el lector òbriga la revista Mètode i es trobe amb aquest article, la sonda Cassini haurà impactat amb Saturn i el seu rastre s’haurà perdut per sempre.
El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.
«El cinema i la ciència: crònica d'un desamor». Així titulava Manuel Moreno Lupiañez el seu article publicat dins del número «Fotogrames de ciència», tot un monogràfic de Mètode dedicat a la reflexió sobre la ciència i el cinema. Les freqüents relliscades presents en superproduccions cinematogràfiques
Un dels factors indicatius d’una societat avançada és la valoració que els ciutadans atorguen a la ciència en les seues vides. Per aproximar-se a la ciutadania, els científics han de comunicar-la, explicar els fets científics amb un llenguatge planer.
En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.
En De la Terra a l’espai, l’enginyer David Iranzo aboca el seu coneixement de primera mà de l’exploració espacial perquè el lector interessat descobresca els molts temes relacionats amb aquesta activitat. Iranzo treballa per a l’empresa EADS Astrium, responsable de la construcció i posada a punt dels coets europeus Arianne, on ha adquirit una extensa experiència que li permet escriure amb autoritat sobre el tema.