L'autor li dedica aquesta nova entrada d'Els Blogs de Mètode a la pastoreta (Motacilla alba) i la seua tasca de neteja dels camps, així com a les espècies nouvingudes amb qui comparteix els mateixos paratges.

Hi ha una gran diversitat d’organismes que s’han adaptat a viure entre nosaltres. No només artròpodes, sinó també vertebrats com els dragons, els ratpenats, les òlibes i, en alguns països molt urbanitzats, fins i tot guineus, cérvols i ossos.

La desmesura i el menyspreu per la lògica ecològica han estat desastrosos i ara ens cauen a sobre (canvi climàtic o pandèmies fulgurants, per exemple), però recuperar el bon sentit no és renunciar a gestionar l’ambient.

Els animals salvatges poden servir com vigilants mediambientals per a conèixer la contaminació per resistència als antimicrobians.

Els caragols i les bavoses necessiten un alt grau d'humitat per a dur a terme algunes activitats fisiològiques importants.

En l’imaginari col·lectiu occidental, potser no s’és conscient de la rica biodiversitat que existeix al Sàhara Occidental. La flora del país té registrades centenars d’espècies i moltes flors.

Amb l'esclat de la primavera a l'alta muntanya l’entorn canvia en un escenari on la natura desperta de la letargia hivernal.

El comerç d'espècies silvestres produeix un gran cabal econòmic a escala mundial. La regulació d'aquest comerç té moltes complexitats a tindre en compte.

L'empatia per altres organismes disminueix com menys emparentats amb nosaltres en l'arbre de vida estiguen. La fotografia pot canviar aquesta percepció humana.

Cada vegada més, els gavians argentats de potes grogues (Larus michahellis) tindran més dificultats per accedir a recursos que ara representen bona part de la seva alimentació.