Noam Chomsky: el pensador sense fronteres
des. 04, 2018
Recuperem l'entrevista realitzada a Noam Chomsky l'any 2003 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.
Etiqueta: filosofia
«El orden del tiempo» de Carlo Rovelli
nov. 15, 2018
L’anada i tornada als territoris desconeguts del temps és també un viatge entre disciplines i sabers i en aquest cas, per descomptat, entre lectora i autor.
La il·lusió indissoluble? Neurociència i lliure albir
ag. 13, 2018
Us presente l’(hipotètic) senyor Smith: un ciutadà i pare exemplar de caràcter afable i tranquil, a més d’un reputat metge i un membre estimat en la seua comunitat.
«El sentido de la existencia humana», d’Edward O. Wilson
maig 22, 2017
«El sentit de l’existència humana» és l’obra més filosòfica d'Edward O.Wilson.
Espai, temps i irreversibilitat
abr. 06, 2017
La filosofia científica és filosofia informada per la ciència, que usa eines exactes com la lògica i la matemàtica, i proporciona a l’activitat científica un marc on dirimir les qüestions més generals sobre la naturalesa, el llenguatge que usem per descriure-la i el coneixement que
«Baruch Spinoza», de Pilar Benito Olalla
jul. 28, 2016
En «Baruch Spinoza», l'autora s’implica a títol personal en la reivindicació de la filosofia com a experiència vital.
Sacks naturalista
nov. 16, 2015
La desaparició d’Oliver Sacks, el 30 d’agost del 2015, va tancar una època. El seu adéu definitiu es va viure com la pèrdua d’una figura major, l’estroncament d’una veu d’immensa penetració i influència en el món d’avui.
«Incertidumbre», de David Lindley
oct. 30, 2009
El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.
Sobre la lletjor de l’incomprensible
abr. 03, 2009
Es confon ben sovint, però no és ben bé el mateix: no és el mateix comprendre una cosa que estar-hi acostumat. Per això convé, de tant en tant, revisar les nostres veritats vigents per molt tradicionals i sòlides que aquestes puguin semblar.
Què és la vida?
set. 16, 2006
«En què és menys admissible intentar fer una cèl·lula que cercar la síntesi d’una molècula?» es preguntava fa quasi un segle el biofísic francès Stéphane Leduc. Avui es té la impressió que la recerca de la síntesi de vida al laboratori és una qüestió científica totalment nova. Tanmateix, des de final del segle XIX, diversos autors compromesos en la lluita contra el vitalisme estaven convençuts que la comprensió total de la vida prové de la seua síntesi artificial.
- 1
- 2