Al llarg de la història de l’astronomia, diferents pensadors, filòsofs i científics han postulat l’existència d’entitats que, tot i no ser visibles o detectables en la seua època, o potser mai, eren, no obstant això, necessàries per a mantenir l’estabilitat del cosmos, tal com ells ho veien i ho entenien.
[caption id="attachment_7382" align="alignleft" width="189"] El miedo a la ciencia. / Robin Dunbar. / Alianza Editorial, 1999. Traducció castellana: Miguel Ferrero Melgar. / 333 pàgines.[/caption] L’origen d’aquest llibre es troba en un curs que l’autor va impartir a estudiants del departament d’Antropologia de l’University College de Londres.
Els grans simis naixem vulnerables i dependents. És l’empatia materna, la comunicació i la provisió de menjar la que ens manté amb vida. Quin va ser el paper de les mares en l’evolució humana?
La diversitat cultural ha interessat des dels seus inicis a la filosofia moderna. No obstant això, al començament ho va fer d’una manera paradoxal: reduint la pluralitat a un mínim comú predicat com a universal
En els darrers anys assistim a una ofensiva de recuperació de l’argumentació iusnaturalista que suggereix que cal deduir de la naturalesa humana les lleis o almenys els principis bàsics (fonaments i límits) de l’ordre social,
L’ésser humà és un ésser viu d’extraordinària complexitat. És evident que tenim una naturalesa com en té una tota espècie animal, però és bastant discutible que aquesta determinació de la nostra naturalesa ens baste. Hi
© A. Ponce & I. RoviraMalgrat la demagògia, mai no n'hi haurà prou per a tothom. Les desigualtats es van exacerbar primer amb la revolució agrícola, després encara més amb la revolució industrial i arriba a cotes més altes de
Les noves tecnologies, i especialment el desenvolupament de la genòmica, han canviat de manera significativa la comprensió teòrica de l’ésser humà: la naturalesa de l’home pot ser modificada de la mateixa manera que el plànol cultural.
La visió de la naturalesa humana ha canviat considerablement en el segle xx gràcies al desenvolupament inicial d’una hermenèutica que considerava l’home un animal de llenguatge, impossible de definir en termes essencials, i l’existència del qual és inseparable
Al llarg de la seua carrera com a investigador, el professor Elliott Sober s’ha centrat en la filosofia de la ciència, en particular en la filosofia de la biologia evolucionista.