Des que Aristòtil, a les Parts dels animals (iv, 10), va decretar que «els animals són nans comparats amb l’home», i fins l’arribada de Darwin, la relació entre (la majoria de) filòsofs i els animals no humans es fonamentà en l’antropocentrisme més obvi i això
Algun dia la ciència s’acabarà. No ho veurem probablement cap d’aquells humans que vivim avui sobre la superfície de la Terra, però es pot defensar o fins i tot preveure que algun dia l’activitat científica disminuirà fins a desaparèixer o convertir-se en una altra cosa. Ara fa deu anys, un llibre d’un periodista americà, John Hogan, ho proclamava amb una argumentació que ha estat molt discutida, però, encara que només sigui per recordar si s’equivocava o no, podem reconsiderar la qüestió.
En una època on els desenvolupaments científics es trobaven en el punt de mira, Hannah Arendt va parlar sobre aquest, sobre la tecnologia i la ciència.
Quina relació hi ha entre la ciència i l'existencialisme? Per què la ciència i la malenconia estàn unides?
La noció de matèria sens dubte ha representat un paper transcendental en l'evolució del coneixement humà, especialment en els camps de la filosofia i de la ciència. Sense oblidar el despertar d'altres cultures, possiblement foren els grecs els primers a reflexionar detingudament sobre la física