‘El sentido de la existencia humana’, d’Edward O. Wilson

El sentido de la existencia humana és l’obra més filosòfica d'Edward O.Wilson.

0

Espai, temps i irreversibilitat

La filosofia científica és filosofia informada per la ciència, que usa eines exactes com la lògica i la matemàtica, i proporciona a l’activitat científica un marc on dirimir les qüestions més generals sobre la naturalesa, el llenguatge que usem per descriure-la i el coneixement que

0

‘Baruch Spinoza’, de Pilar Benito Olalla

En «Baruch Spinoza», l'autora s’implica a títol personal en la reivindicació de la filosofia com a experiència vital.

0

Sacks naturalista

La desaparició d’Oliver Sacks, el 30 d’agost del 2015, va tancar una època. El seu adéu definitiu es va viure com la pèrdua d’una figura major, l’estroncament d’una veu d’immensa penetració i influència en el món d’avui.

0
Robin Dunbar

Robin Dunbar

Robin Dunbar és considerat un gran divulgador i, en aquest sentit, sempre ha mostrat preocupació per temes com la percepció social de la ciència i per la manera d’ensenyar-la.

0

Justícia distributiva i evolució

Els filòsofs ètics desenvoluparien millor la seua necessària labor si s'interessaren més per les dades rellevants que desvelen els científics.

0
Post Feature Image

«Incertidumbre», de David Lindley

El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.

0

Sobre la lletjor de l’incomprensible

Es confon ben sovint, però no és ben bé el mateix: no és el mateix comprendre una cosa que estar-hi acostumat. Per això convé, de tant en tant, revisar les nostres veritats vigents per molt tradicionals i sòlides que aquestes puguin semblar.

0
Post Feature Image

Què és la vida?

«En què és menys admissible intentar fer una cèl·lula que cercar la síntesi d’una molècula?» es preguntava fa quasi un segle el biofísic francès Stéphane Leduc. Avui es té la impressió que la recerca de la síntesi de vida al laboratori és una qüestió científica totalment nova. Tanmateix, des de final del segle XIX, diversos autors compromesos en la lluita contra el vitalisme estaven convençuts que la comprensió total de la vida prové de la seua síntesi artificial.

0

“In memoriam”, Ernst Mayr (1904-2005)

Ernst Mayr, professor emèrit de la Universitat de Harvard, biòleg extraordinari, va morir plàcidament a Bedford, Massachusetts, als afores de Boston, el 3 de febrer de 2005. Tenia cent anys i pertanyia al departament de Biologia de la Universitat de Harvard des de la seua incorporació com a professor el 1953.

0