Qualsevol objecte que vibra és l’origen del so. Ens ho explica Chantal Ferrer, del Departament de Física Aplicada de la Universitat de València.

L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.

L’autor d'Un científico en el supermercado ens presenta un recorregut transversal per la ciència que ens envolta. Ens explica que la ciència està present en totes aquestes coses petites i grans amb les quals convivim.

Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.

Laura Bassi, física mentora de Galvani, o Benjamin Franklin ja sabien que els llamps que abans van ser de Zeus eren iguals a les espurnes del llom dels seus gats.

L’historiador de la ciència Alexander Koyrè va resumir el treball científic del segle XVI com una comprensió gradual de les obres d’Arquimedes.

En l’obra s’analitzen dues característiques principals de la bellesa: la simetria, amb totes les seues variants, i el concepte de naturalitat matemàtica.

Jon Butterworth va visitar l’IFIC, a València, per a parlar dels reptes i de les oportunitats que té la física de partícules per a mantenir l’interès del públic.

De probable origen paleolític i present en les més remotes civilitzacions, la fona és antiga i ubiqua no solament com a arma, també com a paradigma del moviment circular.

Arquimedes s’ha convertit en el protagonista d’una òpera amb el seu nom, composta per James Dashow, la qual s'ha representat per primera vegada al nostre país a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.