L’historiador de la ciència Alexander Koyrè va resumir el treball científic del segle XVI com una comprensió gradual de les obres d’Arquimedes.

En l’obra s’analitzen dues característiques principals de la bellesa: la simetria, amb totes les seues variants, i el concepte de naturalitat matemàtica.

Jon Butterworth va visitar l’IFIC, a València, per a parlar dels reptes i de les oportunitats que té la física de partícules per a mantenir l’interès del públic.

De probable origen paleolític i present en les més remotes civilitzacions, la fona és antiga i ubiqua no solament com a arma, també com a paradigma del moviment circular.

Arquimedes s’ha convertit en el protagonista d’una òpera amb el seu nom, composta per James Dashow, la qual s'ha representat per primera vegada al nostre país a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Ball aprofundeix i polemitza brillantment sobre les «rareses» que ens desconcerten de la mecànica quàntica: partícules que travessen parets, observadors que maten el gat de Schrödinger, o el tremendista concepte del col·lapse de la funció d’ona.

Un llibre que posa de manifest que la història de la ciència ens ajuda a entendre com funciona la ciència, els problemes que hi ha en el seu origen, i de lectura molt recomanable per als estudiants de física i química i per als professors de secundària.

Recuperem l'entrevista realitzada a Hélène Langevin-Joliot-Curie l'any 2000 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.

L’anada i tornada als territoris desconeguts del temps és també un viatge entre disciplines i sabers i en aquest cas, per descomptat, entre lectora i autor.

«Persiguiendo a Einstein» es un llibre per a aquells que pensen que la física moderna és molt difícil.