‘Cuántica’, de Philip Ball

Ball aprofundeix i polemitza brillantment sobre les «rareses» que ens desconcerten de la mecànica quàntica: partícules que travessen parets, observadors que maten el gat de Schrödinger, o el tremendista concepte del col·lapse de la funció d’ona.

0

‘La naturaleza de la luz’, de Pedro González Marhuenda

Un llibre que posa de manifest que la història de la ciència ens ajuda a entendre com funciona la ciència, els problemes que hi ha en el seu origen, i de lectura molt recomanable per als estudiants de física i química i per als professors de secundària.

0

Hélène Langevin-Joliot-Curie, un llinatge de ciència

Recuperem l'entrevista realitzada a Hélène Langevin-Joliot-Curie l'any 2000 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.

0

‘El orden del tiempo’, de Carlo Rovelli

L’anada i tornada als territoris desconeguts del temps és també un viatge entre disciplines i sabers i en aquest cas, per descomptat, entre lectora i autor.

0

‘Persiguiendo a Einstein’, d’Antonio Acín i Eduardo Acín

«Persiguiendo a Einstein» es un llibre per a aquells que pensen que la física moderna és molt difícil.

0

Per què es tornen més foscos els materials mullats?

Quan un material es mulla, observem com el seu color es torna més obscur. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.

0

El físic que no seguia camins batuts

Richard Phillips Feynman (1918-1988) va ser certament un personatge curiós, tal com ell mateix va subtitular els seus llibres d’anècdotes (Feynman, 1985; Feynman, 1988). No solament va ser un dels físics més brillants i originals del segle xx, un dels pocs científics que obren noves i amples vies en la seua disciplina.

0
mar blava

Per què veiem blava la mar?

Quan s'observa una gran quantitat d'aigua com succeeix en la mar, distingim un color blau que pot variar depenent de la massa d'aigua que estiguem observant. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.

0
Stephen Hawking

Stephen Hawking, un científic incombustible

Stephen Hawking ha mort hui 14 de març de 2018 a la ciutat de Cambridge (Regne Unit). Les seues contribucions a la física i a la visió de l’univers han estat fonamentals per al desenvolupament de la disciplina.

0
El jazz de la física

‘El jazz de la física’, de Stephon Alexander

Una obra a mitjan camí entre l’autobiografia i la divulgació científica amb un nexe central basat en la música: un viatge personal d’un físic entre dos mons.

0