La radiogalàxia NGC 1275 o Perseus A representa un objecte molt interessant per estudiar la recurrència de l'activitat galàctica i el seu paper en l'evolució de les galàxies. Una nova entrada d'Els Blogs de Mètode
L'astroquímica (o astrofísica de laboratori) estudia les molècules en l’univers, ens ajuda a comprendre què va passar perquè avui estiguem ací.
El que observem des de la Terra és la llum ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.
Visualitzar les galàxies allunyant-se les unes de les altres amb el pas del temps ens permet rebobinar la pel·lícula còsmica. A partir d’aquesta imatge no és difícil arribar a la idea del Big Bang, la gran explosió que va iniciar l’expansió còsmica.
En aquest article es resumeixen alguns dels escenaris astrofísics més extrems coneguts, i se n'ofereixen descripcions.
En una nit tranquil·la, sense núvols ni Lluna i, sobretot, lluny de la contaminació lumínica de la ciutat, la bellesa del firmament ens fascina. Per això, ja des de l’antiguitat, l’ésser humà pensà que aquest havia de ser obra dels déus i associà les constel·lacions
