Si en els darrers dies s'ha anat anunciant el descobriment d'un quàsar amb unes propietats prou cridaneres i no hem vist o no hem llegit el paper el mateix dia no és cap problema. Nova entrada a «Els Blogs de Mètode».
Quan mirem amunt, molts veiem l’infinit, com els navegants antics quan miraven l’oceà, però què hi veiem realment quan mirem el cel? Manel Perucho, a Els Blogs de Mètode, ens explica com el Cel és una metàfora d'un espai no físic.
Com és que pensem que els dolls de 3C 84 o totes les altres galàxies actives es generen en l'entorn dels forats negres si se suposa que aquests ho engulen tot, fins i tot la llum?, es pregunta Manel Perucho als Blogs de Mètode.
La radiogalàxia NGC 1275 o Perseus A representa un objecte molt interessant per estudiar la recurrència de l'activitat galàctica i el seu paper en l'evolució de les galàxies. Una nova entrada d'Els Blogs de Mètode
Enric Marco i Soler reflexiona sobre com un camp de milers de galàxies se’ns presenta als ulls en un tros de cel tan menut com el que tapa un gra d’arena sobre un dit amb el braç estès.
L'astroquímica (o astrofísica de laboratori) estudia les molècules en l’univers, ens ajuda a comprendre què va passar perquè avui estiguem ací.
El que observem des de la Terra és la llum ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.
Visualitzar les galàxies allunyant-se les unes de les altres amb el pas del temps ens permet rebobinar la pel·lícula còsmica. A partir d’aquesta imatge no és difícil arribar a la idea del Big Bang, la gran explosió que va iniciar l’expansió còsmica.
En aquest article es resumeixen alguns dels escenaris astrofísics més extrems coneguts, i se n'ofereixen descripcions.
En una nit tranquil·la, sense núvols ni Lluna i, sobretot, lluny de la contaminació lumínica de la ciutat, la bellesa del firmament ens fascina. Per això, ja des de l’antiguitat, l’ésser humà pensà que aquest havia de ser obra dels déus i associà les constel·lacions