Nikolai Ivànovitx Vavílov (1887-1943) va ser un dels grans genetistes del primer terç del segle XX i, per dissort, li va tocar viure els anys més dramàtics d’aquell segle. L'estiu de 1927 va visitar Espanya.
El llibre s’adreça a qualsevol lector interessat a comprendre les lleis i els mecanismes per mitjà dels quals es transmet la informació genètica en els éssers vius. Divulgació en estat pur.
En aquesta distopia, l'autor ens fa reflexionar sobre què és allò que ens defineix com a humans, al mateix temps que ens introdueix idees colpidores sobre la ciència, la societat, la cultura i la condició humana.
Els estudis de Loeske Kruuk, catedràtica de Biologia de la Universitat d’Edimburg, han impulsat l’anàlisi de la genètica quantitativa en poblacions naturals i el seu ús per a posar a prova els fonaments de la teoria evolutiva.
Pilar Domingo compagina la tasca d'investigadora Ramón y Cajal en l’I2SysBio, on lidera el grup «Virologia ambiental i biomèdica», amb la docència en el Departament de Genètica a la Universitat de València.
Iniciem la sèrie «Espais de ciència» visitant el laboratori i els hivernacles on treballa la professora Concha Gómez Mena, de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) al campus de Vera de la Universitat Politècnica de València.
Lluís Montoliu combina la seua recerca al Centre Nacional de Biotecnologia amb la tasca divulgativas. Aquest llibre va dirigit sobretot a famílies amb algun membre afectat per malalties o condicions genètiques minoritàries.
Aquesta obra de Carl Zimmer és un bany de realisme biològic que desborda totes les visions simplistes de l'herència.
En aquest assaig, Salvador Macip explora els elements que fan de la naturalesa humana un fet tan excepcional.
Des de finals dels anys vuitanta s’han provat unes quantes estratègies de vacuna contra el VIH que han quedat descartades, però la investigació continua amb prototips de vacunes en fase I.