El missatge de Gattaca potser hauria de repensar-se com una defensa de la possibilitat de crear posthumans superiors amb enginyeria genètica.
El millorament humà utilitzant l'edició genòmica és un dels objectius del transhumanisme, però la seua aplicació podria generar importants discriminacions
El nou número de Mètode, dedicat al transhumanisme, reflexiona sobre el futur de la humanitat.
Bona part de la comunitat científica sosté que els virus no tenen vida. La idea suscita un cert debat, que depén de la definició de vida que s'utilitze.
Els éssers humans, al contrari que alguns animals, no ens basem en la genètica per a trobar la parella perfecta. Intervenen molts condicionants socioculturals.
Fins fa poc l'ADN s'ha associat amb l'estructura de doble hèlix. S’han descrit altres estructures i conformacions diferents que pot adoptar, com els G-quàdruplex
El doctor Prevosti va fer importants aportacions al camp de la genètica. Repassem la seua trajectòria acadèmica.
Gràcies als avenços en genètica, a partir del DNA podem extreure informació i inferir un retrat força acurat del rostre a qui pertany.
El nostre DNA és un trencadís format per seqüències genètiques d’antics ancestres oblidats, és a dir, és una composició harmònica de diferents colors i textures.
La nova soca del coronavirus identificada al Regne Unit es diferencia d'altres per les mutacions que presenta. Ens ho explica la investigadora de FISABIO Alma Bracho.