Tomàs Marquès Bonet és biòleg i dirigeix el grup de Genòmica comparativa a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), dedicat principalment a l’anàlisi i comparació del genoma dels primats per a intentar entendre millor el genoma humà.
El millorament humà utilitzant l'edició genòmica és un dels objectius del transhumanisme, però la seua aplicació podria generar importants discriminacions
El doctor Prevosti va fer importants aportacions al camp de la genètica. Repassem la seua trajectòria acadèmica.
El nostre DNA és un trencadís format per seqüències genètiques d’antics ancestres oblidats, és a dir, és una composició harmònica de diferents colors i textures.
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
En aquest monogràfic s’analitza la possibilitat de cultivar plantes fora del planeta Terra; exposem avanços de l’edició de genomes com els que han permès, en el meu laboratori, l’obtenció de tomates sense llavors; es valoren estratègies biotecnològiques per a reforçar el sistema immune de les plantes o per a utilitzar-les com a biofactories que possibiliten cultivar molècules d’interès per a la salut o la nutrició. Serà suficient? Arribarem a temps?
Els avanços tecnològics en l’estudi del genoma ens permeten inferir qui i com era l’amo d’unes restes trobades, per exemple, en una fossa comuna o una tomba anònima: on va viure, com era físicament, o quin era el seu origen familiar.
L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.
La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.
Repassarem alguns casos reeixits i il·lustrarem com poden ajudar els principis de l'estadística a obtenir una informació més fiable de les dades. També abordarem els reptes actuals que requereixen estudis metodològics dinàmics.