Post Feature Image

El caqui amb música de fons

La tomaca més dolça, la tecla més negra i l’òpera més tràgica A mitjan segle XVI, el Japó va iniciar el camí de la modernitat de la mà del comerç naval i d’una incipient industrialització (construcció naval, arcabusseria, etc.). Les noves forces productives van xocar amb

0

Un text de Mètode en la selectivitat catalana

Un dels perquès de Mètode ha estat escollit per a l'examen de Llengua i Literatura en les proves d'accès a la universitat que van començar ahir a Catalunya. El text, titulat «Per què no orinen els ocells?», correspon a la resposta que el biòleg Albert

0

El margalló i la figuera de pala

Els autors d'Herbari ens parlen dels usos i costums relacionats amb aquestes dues plantes ben presents al paisatge mediterrani.

0
Post Feature Image

Entrevista a Daniel Climent i Ferran Zurriaga

Parlem amb els autors de la monografia Herbari dins la secció de Mètode TV «Converses Metòdiques».

0
PRESENTACION-HERBARI

Presentació del llibre «Herbari. Viure amb les plantes»

L’acte tindrà lloc al Jardí Botànic i comptarà amb la presència dels autors de la monografia.

0

Per què els caquis perden l’aspror si els poses dins d’una olla amb licor?

Pregunta enviada per IRENE MAYOR SÁNCHEZ (La Vila Joiosa). DANIEL CLIMENT i ESTEVE SOLER responen: L'aspror dels caquis és deguda als tanins, substàncies complexes del grup dels polifenols capaces de coagular determinades proteïnes. Una d'aquestes és la mucina de la mucosa bucal, per la qual cosa

0
MONOGRAFIAS

Monografies Mètode

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Les «Monografies Mètode» presenten una magnífica manera d’acostar-se a la ciència. Amb un caràcter eminentment divulgatiu i acurades edicions il·lustrades, els diferents títols de la col·lecció ens permeten descobrir nous aspectes i aprofundir en el nostre coneixement sobre personatges de la història de la ciència

0
magraner

El magraner

[Les] flamejants magranes que, ben ferides, llencen un xàfec de robins. Josep Carner El magraner sembla ser originari de les costes de la mar Càspia, planes de l'Iran i muntanyes del Kurdistan i l'Afganistan, on, en els llocs rocallosos, creix silvestre. D'allí, els fenicis en van estendre el

0
lledoner

El lledoner, l’arbre de les forques

No hi ha altre arbre ara a la meua memòria que més s'assemble a la descripció que l'escriptor i humanista Rabindranath Tagore ens deixà, en parlar dels arbres, que el lledoner (Celtis australis).

0