Etiqueta: història de la ciència

Post Feature Image
«Antes de Hiroshima», de Diana Preston

[caption id="attachment_2505" align="alignleft" width="195"] Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Diana Preston. Tusquets. Barcelona, 2008. 464 pàgines.[/caption] El llibre descriu una part de la física en la primera meitat del segle xx, les implicacions dels científics en els projectes nuclears i les

Hivernacle Down
L’hort de Darwin

Després de la publicació de L’origen, Darwin va dirigir els seus estudis cap a les orquídies. Amb aquest treball Darwin pretenia no només mostrar que aquestes belles flors eren producte de la selecció natural i no de la creació directa de Déu, sinó a més erosionar el prestigi dels seus adversaris creacionistes que tant l’havien criticat.

Darwin per a historiadors

Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».

Enciclopèdia de Menorca
L’Enciclopèdia de Menorca

L’Enciclopèdia de Menorca ha significat, efec­tivament, un flux d’informa­ció entre els investigadors de l’illa, però també entre els investigadors de l’illa amb els de la resta del món.

Post Feature Image
«Santiago Ramón y Cajal», de José M. López Piñero

Santiago Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya. Els seus treballs van establir les bases de la neurobiologia i en la seua gran aportació –que les neurones són elements independents que es comuniquen entre si a través de la sinapsi– es basa tot el coneixement de l’estructura i el funcionament del cervell.

Entrevista a Elvira Rocha

Entrevista a Elvira Rocha, catedràtica d'Ensenyament d'Educació Secundària que s'ha acabat convertint en tota una especialista en l'obra científica de Santiago Ramón y Cajal.

Hildegard von Bingen (1098-1179), mística, ciència i medicina en l’Edat Mitjana

Hildegard von Bingen va saber assumir el paper de visionària per guanyar-se la tolerància d’una societat en la qual les dones estaven condemnades a l’analfabetisme i la humiliació, i va aconseguir així escriure sobre ciències de la naturalesa i sobre medicina, art que probablement també va practicar. La seva obra representa una síntesi original d’idees procedents de la tradició oriental, hel·lènica i judeocristiana.

Post Feature Image
«Biologia i mites dels ocells», de Jesús Villaplana

El valor primordial –que no és poc– de l’obra resulta de l’esforç d’haver reunit dades que habitualment fan via disperses al si d’àmbits i disciplines dissemblants. A vegades, el món dels naturalistes és procliu a sentir-se amb una espècie d’ús cognitiu preferencial sobre els organismes, de manera que, si aleshores es deixa portar pel reduccionisme de creure que no hi ha altre coneixement més enllà del de les ciències positives