La primera dècada del segle XX va ser crucial en la recerca d’un tractament mèdic per als sifilítics, un problema legal, moral i sanitari de grans dimensions, especialment en temps de crisi social i guerra.
Al segle XVIII, el metre i els seus múltiples i submúltiples decimals arraconaren l’engavanyador ús dels sistemes sexagesimals fins aleshores vigents.
«A scientist in Wonderland» relata la fascinant vida d'Edzard Ernst en menys de 200 pàgines.
Einstein ha estat, potser amb Isaac Newton, el físic que més pregonament ha aconseguit penetrar en la comprensió del món.
L'única manera d'explicar l'estrany cas del guaiac és recórrer a la campanya de publicitat que va promoure la família Fugger per a fomentar-ne l'ús.
Urey i Millervan reconèixer que en els processos químics generals que ocorren a la superfície de la Terra participaven tres components generals: l'energia, l'atmosfera i els oceans.
El concepte d’un món de l’RNA és una hipòtesi amb gran arrelament en les dades empíriques i parteix d’una perspectiva científica llarga i complexa de més de cinquanta anys, diverses propostes independents de vida primordial sense proteïnes.
És ben probable, per la voluntat de procurar-se descendència comuna, que Ferran el Catòlic prenguera vigoritzants durant el matrimoni amb Germana de Foix.
La ciència és un producte cultural, per la qual cosa no pot tenir un únic significat.
Entrevista a Yuval Noah Harari, historiador i autor de Sàpiens: Una breu història de la humanitat.