Al llarg del segle xvii van començar a tenir un gran impacte social les exhibicions públiques dels fenòmens naturals provocats o descoberts pels científics. Gravats i pintures de l’època mostren la dimensió pública de les experiències de dissecció de cadàvers humans als amfiteatres anatòmics, mentre

[caption id="attachment_7363" align="alignleft" width="192"] Cronos. Cuadernos valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia. / Volum 1, número 1. Decembre, 1998. / Departament d’Història de la Ciència i Documentació. Institut d’Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència. / Universitat de València-CSIC. 190 pàgines.[/caption] La

[caption id="attachment_7359" align="alignleft" width="185"] Einstein, historia y otras pasiones. La rebelión contra la ciencia en el final del siglo xx. / Gerald Holton. / Ediciones Santillana, SA. Taurus. / Madrid. 1998. 312 pàgines.[/caption] En aquest moment, quan es detecten crítiques velades o directes a la ciència,

L'any 1866, 34 anys després de la mort d'Antoni de Martí i Franquès, es publicà a Washington un estudi titulat Warming and Ventilating the Capitol, on diferents tècnics i científics discutien la possibilitat d'instal·lar un sistema de ventilació al Capitoli.

El seu incansable esforç per bastir ponts intel·lectuals que ens ajuden a comprendre la ciència en el passat i en el present és potser un dels trets que millor caracteritzen el treball de Bernadette Bensaude-Vincent.

El nom de Lavoisier és sens dubte un dels més coneguts de la història de la ciència. Tot i això, encara a hores d’ara, i a diferència del que s’ha esdevingut amb Galileu, Newton i Darwin, no hi ha hagut un programa historiogràfic capficat a estudiar sistemàticament l’obra del químic francès. La major part dels seus escrits, de fet, encara continuen inèdits o si més no ignorats als arxius de l’Acadèmia de les Ciències de París.

Les substàncies estudiades pels químics del segle XVIII difereixen en gran mesura de les modernes «substàncies químiques», fou aquest un canvi provocat per l'anomenada revolució química?

Al segle XVIII la ciència va canviar el seu interès des de la medicina i la química cap a la física, i per tant, no solament cap a les teories, sinó també també de complexitat tècnica, aparells, etc. Ací la polèmica que s'encetà entre Volta i Galvani per tal de averiguar el procediment pel qual l'electricitat en el animals feia moure els músculs.

[caption id="attachment_4637" align="alignleft" width="200"] Afers. Autors diversos. «Correspondència entre científics i història de la ciència». Afers, Catarroja. 2006. 53/54: 9-134.[/caption] La comunicació epistolar entre científics ha constituït una font directa i explícita per a la història de la ciència. Al llarg de segles de pensament científic,

Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.