El treball heterodox del metge valencià Francesc Torrent-Guasp va tenir un paper revolucionari en l'àmbit de la cardiologia clàssica.
[caption id="attachment_2368" align="alignleft" width="188"] Los caminos cuánticos. Feynman. Jesús Navarro Faus.Nivola Libros i Ediciones.Tres Cantos, 2007. 222 pàgines.[/caption] El fisonomista Lavater escrivia que qui produeix més que la resta, posseeix vigor; qui elabora més i millor, talent, i qui crea una cosa única, geni. Richard Feynman
Marie Sklodowska (1887-1934), més coneguda pel cognom del seu marit, Curie, va ser la primera dona a ensenyar a les aules de la prestigiosa universitat parisenca de la Sorbona i la primera dona que va obtenir el premi Nobel.
«La revolució més important des de Copèrnic.» Michael T. Ghiselin, El triomf del mètode darwinià (1969). «Darwin no fou més que el més conscienciós i conseqüent d’una bandada d’investigadors en zoologia i geologia que treballaven simultàniament en l’umbral d’una teoria de l’evolució i la selecció natural.» George Steiner,
La medicina experimental i la investigació de laboratori van aportar una nova eina al programa d’intervenció sanitària que als inicis del segle xx buscava explorar la salut i planificar estratègies de salut pública. Els instituts nacionals d’higiene coordinaren en molts països europeus campanyes dirigides als grups socials que mostraven indicadors de salut més desfavorables.
A final de juliol de 2007 vaig tenir l’oportunitat de visitar el famós Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA) i fer-me una composició, en tan meravellós lloc, de la que va ser l’experiència vital i intel·lectual de dos exiliats vitals i intel·lectuals: Einstein i Gödel.
[caption id="attachment_6369" align="alignleft" width="200"] Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència Lluís Alcanyís Edició crítica de Jon Arrizabalaga Barcino. Barcelona, 2008. 170 pàgines.[/caption] Dins la tendència d’editar textos clàssics de caràcter mèdic i científic que darrerament ha marcat la magnífica col·lecció «Els Nostres Clàssics», de l’editorial
La biografia del metge convers oriünd de Xàtiva Lluís Alcanyís és una de tantes peculiars i tristes històries de científics i d’altres personatges de renom que, juntament amb molts altres d’anònims, s’enfrontaren durant l’època moderna al temible flagell inquisitorial. Alcanyís passà de ser metge del rei Ferran II, futur Ferran el Catòlic, a ser condemnat a morir en la foguera al setembre de 1504 per pertinaç i negatiu, pena que no es va fer efectiva fins al 25 de novembre de 1506, temps durant el qual romangué empresonat.
El final de la Guerra Civil espanyola de 1936 amb la victòria franquista va comportar l’inici d’un dels èxodes més dramàtics de la història contemporània, i no sols per l’alt nombre d’exiliats, també perquè incloïa la plana major de la intel·lectualitat i la ciència espanyola.
