[caption id="attachment_3316" align="alignleft" width="200"] Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, «Monografies Mètode I», València, 2005. 171 pàgines.[/caption] Deia Eugene Wigner, premi Nobel de física i bon amic d’Albert Einstein, que «la física s’està
[caption id="attachment_3110" align="alignleft" width="197"] Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945). Josep Lluís Barona i Steven Cherry (eds.). Seminari d’Estudis sobre la Ciència, València, 2005. 372 pàgines.[/caption] Des del 1994 professors de les universitats de València i East Anglia del Regne Unit han mantingut una col·laboració
[caption id="attachment_3102" align="alignleft" width="200"] Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410). Carmel Ferragud Domingo. CSIC, «Estudios sobre la ciencia», 36. Madrid, 2005. 702 pàgines.[/caption] Cada societat i cada època tenen unes formes diferents d’entendre la salut i la malaltia i, consegüentment,
La taula periòdica dels elements de Mendeléiev constitueix una de les majors i més valuoses generalitzacions de la ciència de tots els temps.
[caption id="attachment_2872" align="alignleft" width="197"] Galileo cortesano. La práctica de la ciencia en la cultura del absolutismo. Mario Biagioli. Katz editores. Buenos Aires, 2008. 485 pàgines. [/caption] A mesura que la ciència ha avançat en el mesurament de l’univers, l’aparença d’incommensurabilitat s’ha imposat en la consciència de
[caption id="attachment_2865" align="alignleft" width="200"] Obras reunidas. Volum I. Iván Illich. Fondo de Cultura Económica. Mèxic, 2006. 763 pàgines.[/caption] Iván Illich (Viena, 1926 – Bremen, 2002), d’origen i vincles familiars i culturals molt diversos (austríacs, croats, sefardites, mexicans, nord-americans, alemanys), va ser un dels grans pensadors del
El treball heterodox del metge valencià Francesc Torrent-Guasp va tenir un paper revolucionari en l'àmbit de la cardiologia clàssica.
[caption id="attachment_2368" align="alignleft" width="188"] Los caminos cuánticos. Feynman. Jesús Navarro Faus.Nivola Libros i Ediciones.Tres Cantos, 2007. 222 pàgines.[/caption] El fisonomista Lavater escrivia que qui produeix més que la resta, posseeix vigor; qui elabora més i millor, talent, i qui crea una cosa única, geni. Richard Feynman
Marie Sklodowska (1887-1934), més coneguda pel cognom del seu marit, Curie, va ser la primera dona a ensenyar a les aules de la prestigiosa universitat parisenca de la Sorbona i la primera dona que va obtenir el premi Nobel.
Aquest article està dedicat a la influència de les obres de Galileu en la literatura dels segles XVII y XVIII. S'ubica en el monogràfic dedicat al quatre-centè aniversari del naixement de l'astronomia moderna.