Aquest assaig repassa la trajectòria de quatre científics que van reclamar una nova ciència, col·lectiva i col·laboradora.
La vehemència d'Ernst Haeckel, la radicalitat d’algunes de les posicions ideològiques que va adoptar i la projecció mediàtica que va assolir, fan d'ell un personatge procliu a generar judicis no gaire complaents entre els estudiosos i comentaristes de la seua vida i obra.
Repassem algunes de les contribucions de Haeckel a la teoria de l'evolució. Les seues aportacions van ser el germen de molts estudis del desenvolupament.
Al llarg de la seua vida, el biòleg alemany Ernst Haeckel va desenvolupar una obra científica les ramificacions de la qual s’estenen fins avui dia.
Moby Dick és una obra que ens ajuda a conèixer les balenes. El seu narrador argumenta que per a ell són peixos, creença popular a la prehistòria.
El metge i cirurgià francès Broussais (1772-1838) va ser conegut pels mètodes del broussisme, caracteritzat per tractar les malalties amb dieta líquida i sagnia feta amb sangoneres.
La investigació bioquímica a la Universitat de València va intentar iniciar-se l'any 1921 sense èxit. En els últims 50 anys aquests anhels han estat satisfets.
Els importants estudis en la teoria col·loidal del químic Rocasolano recorden que la ciència durant el franquisme no era patrimoni del progressisme laïcista.
Les persones que es van contagiar del virus de la pòlio durant el franquisme lluiten per visibilitzar les seqüeles tardanes de la patologia, l'anomenada síndrome postpòlio.
Josep Roselló recupera el diari del terratinent Joan Peris Perdiguer per relatar la vida diària del món agrari valencià de finals del s. XVII.