Etiqueta: història de la ciència

Guido Reni. Caritat, ca. 1630.
Ciència i moral

El gran pes que té per a nosaltres la imatge de la maternitat com la vocació totalitzant ha portat amb freqüència a assumir que es tracta d’una realitat natural i immutable

Post Feature Image
«L’artista en el laboratori», de Xavier Duran

[caption id="attachment_7818" align="alignleft" width="196"] L’artista en el laboratori: pinzellades sobre art i ciència. Xavier Duran.Bromera, Alzira, 2007.272 pàgines.[/caption] Ja han passat uns cinquanta anys des que Charles P. Snow va denunciar que les ciències i les arts havien trencat relacions a través del llibre The Two

Post Feature Image
Revista «Cronos»

[caption id="attachment_7363" align="alignleft" width="192"] Cronos. Cuadernos valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia. / Volum 1, número 1. Decembre, 1998. / Departament d’Història de la Ciència i Documentació. Institut d’Estudis Documentals i Històrics sobre la Ciència. / Universitat de València-CSIC. 190 pàgines.[/caption] La

Post Feature Image
«Einstein, historia y otras pasiones», de Gerald Holton

[caption id="attachment_7359" align="alignleft" width="185"] Einstein, historia y otras pasiones. La rebelión contra la ciencia en el final del siglo xx. / Gerald Holton. / Ediciones Santillana, SA. Taurus. / Madrid. 1998. 312 pàgines.[/caption] En aquest moment, quan es detecten crítiques velades o directes a la ciència,

El nostre heroi Martí i Franquès

L'any 1866, 34 anys després de la mort d'Antoni de Martí i Franquès, es publicà a Washington un estudi titulat Warming and Ventilating the Capitol, on diferents tècnics i científics discutien la possibilitat d'instal·lar un sistema de ventilació al Capitoli.

La segona dissort de Lavoisier

El nom de Lavoisier és sens dubte un dels més coneguts de la història de la ciència. Tot i això, encara a hores d’ara, i a diferència del que s’ha esdevingut amb Galileu, Newton i Darwin, no hi ha hagut un programa historiogràfic capficat a estudiar sistemàticament l’obra del químic francès. La major part dels seus escrits, de fet, encara continuen inèdits o si més no ignorats als arxius de l’Acadèmia de les Ciències de París.

Amb què experimentaven els químics?

Les substàncies estudiades pels químics del segle XVIII difereixen en gran mesura de les modernes «substàncies químiques», fou aquest un canvi provocat per l'anomenada revolució química?

La polèmica sobre l’«electricitat animal»

Al segle XVIII la ciència va canviar el seu interès des de la medicina i la química cap a la física, i per tant, no solament cap a les teories, sinó també també de complexitat tècnica, aparells, etc. Ací la polèmica que s'encetà entre Volta i Galvani per tal de averiguar el procediment pel qual l'electricitat en el animals feia moure els músculs.

Post Feature Image
«Afers», diversos autors

[caption id="attachment_4637" align="alignleft" width="200"] Afers. Autors diversos. «Correspondència entre científics i història de la ciència». Afers, Catarroja. 2006. 53/54: 9-134.[/caption] La comunicació epistolar entre científics ha constituït una font directa i explícita per a la història de la ciència. Al llarg de segles de pensament científic,