A partir del segle XVII l’estudi acurat i la resolució de diversos problemes de la física, principalment relacionats amb l’astronomia i la forma de la Terra, però també amb altres matèries, va implicar realitzar mesures a diferents llocs i, per tant, va obligar a organitzar viatges científics amb aquests objectius específics. Presentarem alguns d’aquests problemes i les solucions adoptades a l’època
En l’últim terç del segle XVIII la corona espanyola es va incorporar a la pràctica de promoure expedicions que, junt amb la reivindicació sobre els territoris visitats, elaboraren també estudis i catàlegs de les riqueses naturals trobades. La majoria dels expedicionaris van topar a la tornada amb la incomprensió i l’oblit de les mateixes institucions que havien promogut el seu viatge.
Entre 1716 i 1717, l'apotecari barceloní Joan Salvador i Riera i Antoine de Jussieu, professor de botànica del Jardin du Roi de París, van recórrer els camins d'Espanya i Portugal, adés en calessa, adés a lloms de mula, per fer «observacions botàniques». Aquest article presenta una breu ressenya de la nissaga dels Salvador i descriu sumàriament el viatge dels dos naturalistes.
Tot viatge, fins el més banal, té una dimensió de descoberta, tant del món exterior com del mateix viatger. Alguns viatgers, però, han fet i fan de la recerca mateixa l'objecte del viatge. Els objectius, els mitjans i els comportaments d'aquests viatgers han variat al llarg de la història.
Felip II s’havia instruït en l’humanisme, era lector d’Erasme i aficionat als llibres de màgia i ocultisme. Tenia debilitat per l’arquitectura i la geometria, coneixia les obres de Durer i Vitrubi, i Pico della Mirandola. A la seua biblioteca es trobava De Revolutionibus de Copèrnic,
«El que realment fa que la ciència progresse són les idees noves, fins i tot les falses» Karl Popper «El mètode científic no serveix per a tenir idees, sinó per a tractar-les» Jorge Wagensberg “Les mateixes idees apareixen al món no una vegada ni dues, sinó en incomptables ocasions”, escrivia
Homenatge al ja desaparegut Ramon Margalef, de la ma de Josep Mª Camarasa. Un recorregut per la seua biografia, amb especial atenció al seu discrus "la teoría de la información en ecología".
Homenatge al doctor Margalef de la mà de Xavier Bellés, antic alumne d'aquest gran ecòleg. Un recorregut pels seus últims anys de vida.
Article-homenatge al gran Ramón Margalef, l'ecologista més important de catalunya i un dels mes coneguts del món, de la ma del periodista i director de la revista, Martí Domínguez.