Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.
El 2009, el virus de la grip A (H1N1) va provocar que l’Organització Mundial de la Salut declarara el nivell d’alerta sis, és a dir, va considerar que s’estava produint una pandèmia. La malaltia va ocupar planes de diaris i minuts de televisió, i es va convertir en el centre d’atenció mun-dial durant els primers moments de propagació.
[caption id="attachment_3317" align="alignleft" width="200"] En torno a Albert Einstein: su ciencia y su tiempo. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, València, 2006. 326 pàgines.[/caption] Deia Eugene Wigner, premi Nobel de física i bon amic d’Albert Einstein, que «la física s’està tornant tan
[caption id="attachment_3316" align="alignleft" width="200"] Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, «Monografies Mètode I», València, 2005. 171 pàgines.[/caption] Deia Eugene Wigner, premi Nobel de física i bon amic d’Albert Einstein, que «la física s’està
[caption id="attachment_3110" align="alignleft" width="197"] Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945). Josep Lluís Barona i Steven Cherry (eds.). Seminari d’Estudis sobre la Ciència, València, 2005. 372 pàgines.[/caption] Des del 1994 professors de les universitats de València i East Anglia del Regne Unit han mantingut una col·laboració
[caption id="attachment_3102" align="alignleft" width="200"] Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410). Carmel Ferragud Domingo. CSIC, «Estudios sobre la ciencia», 36. Madrid, 2005. 702 pàgines.[/caption] Cada societat i cada època tenen unes formes diferents d’entendre la salut i la malaltia i, consegüentment,
[caption id="attachment_2872" align="alignleft" width="197"] Galileo cortesano. La práctica de la ciencia en la cultura del absolutismo. Mario Biagioli. Katz editores. Buenos Aires, 2008. 485 pàgines. [/caption] A mesura que la ciència ha avançat en el mesurament de l’univers, l’aparença d’incommensurabilitat s’ha imposat en la consciència de
[caption id="attachment_2865" align="alignleft" width="200"] Obras reunidas. Volum I. Iván Illich. Fondo de Cultura Económica. Mèxic, 2006. 763 pàgines.[/caption] Iván Illich (Viena, 1926 – Bremen, 2002), d’origen i vincles familiars i culturals molt diversos (austríacs, croats, sefardites, mexicans, nord-americans, alemanys), va ser un dels grans pensadors del
El treball heterodox del metge valencià Francesc Torrent-Guasp va tenir un paper revolucionari en l'àmbit de la cardiologia clàssica.