María José Báguena Cervellera (1956-2021). In memoriam

El passat dia 13 de març ens va deixar la professora María José Báguena Cervellera, després de quatre dècades de dedicació a la docència i la investigació en Història de la medicina en la Universitat de València.

0
José Manuel Sánchez Ron

‘El país de los sueños perdidos’, de José Manuel Sánchez Ron

José Manuel Sánchez Ron ens ofereix una obra veritablement important per a conèixer la relació del nostre país amb la ciència al llarg del temps, tema mai abans abordat amb tanta ambició.

0
observant cometes

400 anys observant cometes

Durant centenars d’anys, els astròlegs tractaven de relacionar l'aparició sobtada de cometes i la seua presència al cel amb vaticinis de fets que esdevindrien, normalment infortunis

0
portada fantasmas de la ciencia española

‘Fantasmas de la ciencia española’, de Juan Pimentel

Aquest llibre de Juan Pimentel pertany, sens dubte, al camp de la història de la ciència –de la ciència espanyola–, però confinar-lo únicament a aquesta categoria constituiria un greu error, perquè és molt més que això.

0
runes gundisapor

Gundisapor, centre de la cultura científica medieval

Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.

0
portada ciencia próxima

‘Ciencia próxima’, de Xosé A. Fraga

A finals de 2019 va aparèixer un nou llibre del destacat historiador de la ciència gallec Xosé Antón Fraga Vázquez, que és de gran interès tant pel que fa al seu contingut com per la seva gènesi.

0
pandemia multitud persones ciutat

Les claus d’una pandèmia evitable

En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.

0
francesc salvà

Francesc Salvà i el seu món

Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.

0
Mileva Maric i Albert Einstein

La història de Mileva Marić

S’ha estès la creença que la primera dona d’Einstein, Mileva Marić, va contribuir al seu treball científic. Però, hi ha proves clares que fora així?

0
miasma illustració gran

Miasma

Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.

0