Etiqueta: història de la ciència

Post Feature Image
«Los caminos cuánticos Feynman», de Jesús Navarro Faus

[caption id="attachment_2368" align="alignleft" width="188"] Los caminos cuánticos. Feynman. Jesús Navarro Faus.Nivola Libros i Ediciones.Tres Cantos, 2007. 222 pàgines.[/caption] El fisonomista Lavater escrivia que qui produeix més que la resta, posseeix vigor; qui elabora més i millor, talent, i qui crea una cosa úni­ca, geni. Richard Feynman

Marie Curie, la primera dona

Marie Sklodowska (1887-1934), més coneguda pel cognom del seu marit, Curie, va ser la primera dona a ensenyar a les aules de la prestigiosa universitat parisenca de la Sorbona i la primera dona que va obtenir el premi Nobel.

Post Feature Image
Editorial núm. 60

«La revolució més important des de Copèrnic.» Michael T. Ghiselin, El triomf del mètode darwinià (1969). «Darwin no fou més que el més conscienciós i conseqüent d’una bandada d’investigadors en zoologia i geologia que treballaven simultàniament en l’umbral d’una  teoria de l’evolució i la selecció natural.» George Steiner,

Gustavo Pittaluga i l’expedició sanitària al Golf de Guinea (maig-novembre, 1909)

La medicina experimental i la investigació de laboratori van aportar una nova eina al programa d’intervenció sanitària que als inicis del segle xx buscava explorar la salut i planificar estratègies de salut pública. Els instituts nacionals d’higiene coordinaren en molts països europeus campanyes dirigides als grups socials que mostraven indicadors de salut més desfavorables.

Post Feature Image
«Gödel, paradoja y vida», de Rebecca Goldstein

A final de juliol de 2007 vaig tenir l’oportunitat de visitar el famós Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA) i fer-me una composició, en tan meravellós lloc, de la que va ser l’experiència vital i intel·lectual de dos exiliats vitals i intel·lectuals: Einstein i Gödel.

Post Feature Image
«Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència», de Lluís Alcanyís

[caption id="attachment_6369" align="alignleft" width="200"] Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència Lluís Alcanyís Edició crítica de Jon Arrizabalaga Barcino. Barcelona, 2008. 170 pàgines.[/caption] Dins la tendència d’editar textos clàssics de caràcter mèdic i científic que darrerament ha marcat la magnífica col·lecció «Els Nostres Clàssics», de l’editorial

Lluís Alcanyís
La trista història del metge Lluís Alcanyís

La biografia del metge convers oriünd de Xàtiva Lluís Alcanyís és una de tantes peculiars i tristes històries de científics i d’altres personatges de renom que, juntament amb molts altres d’anònims, s’enfrontaren durant l’època moderna al temible flagell inquisitorial. Alcanyís passà de ser metge del rei Ferran II, futur Ferran el Catòlic, a ser condemnat a morir en la foguera al setembre de 1504 per pertinaç i negatiu, pena que no es va fer efectiva fins al 25 de novembre de 1506, temps durant el qual romangué empresonat.

El refugi mexicà

Intellectuals and scientists started arriving in Mexico in 1938. The Spanish exiles were supported by two agencies: the first was the Immigration Service for Spanish Republicans (SERE - Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles). The other was the Committee for Assistance to Spanish Republicans (JARE - Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles).

revista ciencia
La contribució científica de l’exili

Ciencia was a publication launched by Spanish scientists, exiled due to the Civil War (1936-1939), through which they disseminated their work. Despite economic setbacks, which were to blame for the irregularity of its issues, the magazine became an internationally renowned focus of study between 1941 and 1975, during which time it was published in Mexico.