runes gundisapor

Gundisapor, centre de la cultura científica medieval

Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.

0
portada ciencia próxima

‘Ciencia próxima’, de Xosé A. Fraga

A finals de 2019 va aparèixer un nou llibre del destacat historiador de la ciència gallec Xosé Antón Fraga Vázquez, que és de gran interès tant pel que fa al seu contingut com per la seva gènesi.

0
pandemia multitud persones ciutat

Les claus d’una pandèmia evitable

En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.

0
francesc salvà

Francesc Salvà i el seu món

Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.

0
Mileva Maric i Albert Einstein

La història de Mileva Marić

S’ha estès la creença que la primera dona d’Einstein, Mileva Marić, va contribuir al seu treball científic. Però, hi ha proves clares que fora així?

0
miasma illustració gran

Miasma

Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.

0
mercedes maestre refugiats creu roja

Mercedes Maestre: la revolució des de la sanitat

Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.

0
grabat d'un monjo treballant a l'scriptorium

L”scriptorium’

Fins al s. XV amb la impremta, l'escriptura era manuscrita i expressava la tendència artística d'on sabia produït. La majoria dels llibres a les biblioteques dels monestirs van ser copiats, il·luminats i enquadernats en l’scriptorium.

0
taula periòdica

La taula periòdica més antiga del món

La troballa d'una taula periòdica de 1885 a la Universitat de St Andrews, a Escòcia, aporta informació sobre l'ensenyament de la química al segle XIX.

0

‘Esto no estaba en mi libro de historia de la medicina’, de Jon Arrizabalaga i Carlos Aitor Yuste

«Esto no estaba en mi libro de historia de la medicina» oferieix una aproximació a la lluita contra la malaltia a través de les actua­cions dels qui la van protagonitzar.

0