Mendeléiev, cent anys després
jul. 08, 2011
La taula periòdica dels elements de Mendeléiev constitueix una de les majors i més valuoses generalitzacions de la ciència de tots els temps.
Etiqueta: història de la ciència
«Galileo cortesano», de Mario Biagioli
jul. 08, 2011
[caption id="attachment_2872" align="alignleft" width="197"] Galileo cortesano. La práctica de la ciencia en la cultura del absolutismo. Mario Biagioli. Katz editores. Buenos Aires, 2008. 485 pàgines. [/caption] A mesura que la ciència ha avançat en el mesurament de l’univers, l’aparença d’incommensurabilitat s’ha imposat en la consciència de
«Obras reunidas. Volum I», d’Iván Illich
jul. 08, 2011
[caption id="attachment_2865" align="alignleft" width="200"] Obras reunidas. Volum I. Iván Illich. Fondo de Cultura Económica. Mèxic, 2006. 763 pàgines.[/caption] Iván Illich (Viena, 1926 – Bremen, 2002), d’origen i vincles familiars i culturals molt diversos (austríacs, croats, sefardites, mexicans, nord-americans, alemanys), va ser un dels grans pensadors del
La glòria d’un heterodox de la investigació científica
jul. 07, 2011
El treball heterodox del metge valencià Francesc Torrent-Guasp va tenir un paper revolucionari en l'àmbit de la cardiologia clàssica.
«Los caminos cuánticos Feynman», de Jesús Navarro Faus
jul. 05, 2011
[caption id="attachment_2368" align="alignleft" width="188"] Los caminos cuánticos. Feynman. Jesús Navarro Faus.Nivola Libros i Ediciones.Tres Cantos, 2007. 222 pàgines.[/caption] El fisonomista Lavater escrivia que qui produeix més que la resta, posseeix vigor; qui elabora més i millor, talent, i qui crea una cosa única, geni. Richard Feynman
Marie Curie, la primera dona
jul. 04, 2011
Marie Sklodowska (1887-1934), més coneguda pel cognom del seu marit, Curie, va ser la primera dona a ensenyar a les aules de la prestigiosa universitat parisenca de la Sorbona i la primera dona que va obtenir el premi Nobel.
Entrevista a Janet Browne
juny 14, 2011
Entrevistem a la historiadora de la ciència i biògrafa de Charles Darwin.
Editorial núm. 60
jul. 19, 2009
«La revolució més important des de Copèrnic.» Michael T. Ghiselin, El triomf del mètode darwinià (1969). «Darwin no fou més que el més conscienciós i conseqüent d’una bandada d’investigadors en zoologia i geologia que treballaven simultàniament en l’umbral d’una teoria de l’evolució i la selecció natural.» George Steiner,
Gustavo Pittaluga i l’expedició sanitària al Golf de Guinea (maig-novembre, 1909)
abr. 03, 2009
La medicina experimental i la investigació de laboratori van aportar una nova eina al programa d’intervenció sanitària que als inicis del segle xx buscava explorar la salut i planificar estratègies de salut pública. Els instituts nacionals d’higiene coordinaren en molts països europeus campanyes dirigides als grups socials que mostraven indicadors de salut més desfavorables.
«Gödel, paradoja y vida», de Rebecca Goldstein
abr. 02, 2009
A final de juliol de 2007 vaig tenir l’oportunitat de visitar el famós Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA) i fer-me una composició, en tan meravellós lloc, de la que va ser l’experiència vital i intel·lectual de dos exiliats vitals i intel·lectuals: Einstein i Gödel.