Els humans anatòmicament moderns representem una síntesi evolutiva, biològica i cultural del nostre gènere. La genètica ens ha permès contrastar l’existència de multitud d’hibridacions de les poblacions que van viure i conviure amb Homo sapiens fora d’Àfrica.
En aquest treball es passa revista a les principals qüestions que afecten l’evolució del gènere Homo, com és el cas del seu origen, el problema de la variabilitat en Homo erectus i l’impacte de la paleogenòmica.
Quantes espècies humanes han existit? Què és a paleogenòmica? Per què ha suposat una revolució en els estudis sobre l’evolució humana? De què depén la conservació del DNA al llarg de la història? Sobre aquestes qüestions conversen Carles Lalueza i Jordi Agustí.
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
Aquest article revisa la formació del concepte actual del gènere Homo, que és summament vague, com a rerefons per a instar a realitzar una definició més racional.
Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució.
Hi hagué un temps en què l’Homo sapiens coexistia amb altres espècies del gènere, com l’Homo neanderthalensis o l’Homo denisova. No obstant això, tots els grups eren molt reduïts. Avui constatem dues evidències: ens hem quedat tots sols com a espècie (1) i vivim en
El professor Phillip Valentine Tobias és un dels membres més reconeguts de la comunitat paleoantropològica internacional. Això vol dir que estudia els humans antics i que la seva tasca ha estat reconeguda arreu. Tobias ha fet recerca sobre els nostres orígens i n’ha intentat ordir