Quan guardem i sembrem llavors de les plantes que més ens agraden estem millorant la població de cultiu cap al nostre interès, com han fet tradicionalment els nostres avantpassats.
El carabassó és un cultiu fàcil a l'hort, la planta és rústica i de creixement ràpid, i sols demana llum i calor. Per tant, la sembrarem en passar el risc de gelada al camp.
Planta de cultiu fàcil i agradable a l’hort, les albergines formen part de nombroses especialitats de la cuina mediterrània.
Fa comboi tindre ensalades tot l’any, però el temps que es considera millor, o més fàcil, és la tardor i l’hivern mediterrani, quan les plantes vegeten sense massa problemes. L'encisam n'és un bon exemple.
Les alqueries de l’Horta de València són un vestigi senyorial que ha resistit el pas dels segles. Aquests habitatges nobles, en la seua majoria estan en ruïna i han estat comprats per l’administració amb la finalitat de convertir-los en edificis de serveis.
La creïlla és cosa admirable, resisteix la sequera, resisteix la humitat i, siga com siga, prospera. És un tubercle de gran importància alimentària i almenys de tard en tard cal cultivar-la al nostre hort.
Igual que els qui defensem l'horta creiem que és una mostra irrenunciable del nostre ser com a valencians en l'imaginari col·lectiu, també creiem que nostre litoral és una part de la nostra geografia i del nostre referent comú.
Hi ha un cúmul de circumstàncies que donaren lloc a aquell declivi en el sabor de les tomaques. En l’origen es troba la intensificació del cultiu.
Hi ha matèria poètica a l’Horta de València? O a les hortes? Una sèrie de dualitats ens pot situar a favor o en contra de l’objecte (poètic) horta. Aquestes dualitats expliquen tal volta que els nostres poetes no hagen fet gaire cas de l’Horta.
La família botànica de les lleguminoses té un lloc principal al nostre hort en hivern. Ens interessen perquè aporten avantatges agronòmics a la fertilitat de l’horta, i aliments de bona qualitat a la taula en primavera.