La família botànica de les lleguminoses té un lloc principal al nostre hort en hivern. Ens interessen perquè aporten avantatges agronòmics a la fertilitat de l’horta, i aliments de bona qualitat a la taula en primavera.

[caption id="attachment_4292" align="alignleft" width="194"] Geografia Física de l’Horta Sud. Àngels Jiménez Jiménez, Àngels Codoñer Santamans, Simón Fos Martín i Santiago Martínez Tarazona. Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, Torrent, 2002. 205 pàgines.[/caption] Fa uns quatre anys, si més no, va veure la llum entre la foscor

© P. Tortosa Al llarg d’una investigació doctoral en la dècada dels noranta al voltant de les activitats humanes i infraestructures a la comarca de l’Horta, vaig treballar amb sis variables fonamentals per comprendre la situació del paisatge, del medi ambient i la qualitat d’un indret

L’hort personal ens permet recuperar un dret quasi abandonat: el dret a produir els nostres aliments i posar-los a la taula de casa com el menjar propi de la família.

Ernest Garcia (Alacant, 1948) és degà de la Facultat de Ciències Socials i catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, on dóna classe des del 1971. En la seua última publicació reflexiona sobre els límits ambientals del planeta davant els impactes de la civilització

Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...

Les barraques no són una construcció únicament valenciana, però ha estat a l'horta de València on s'han aixecat a la categoria de símbol d'identitat d'una ciutat i d'huna forma d'entendre el món.

L'horta és una víctima de la globalització. Les terres de cultiu són reemplaçades per la modernitat de la infraestructura regional i esdevenen un paisatge simbòlic condemnat a perdre terreny.

Aquest article defensa que és temps ja de pensar en la conservació de l’horta de València com si d’un espai (un jardí) públic es tractara, és a dir, com un patrimoni que exigeix uns costos de manteniment que han d’anar a càrrec d’aquesta mateixa societat, representada en els ajuntaments i en el govern de la Generalitat.

Thomas F. Glick (Ohio, EUA, 1934), professor d’història medieval a la Boston University, és sens dubte un dels millors coneixedors del regadiu valencià.