[caption id="attachment_10063" align="alignleft" width="194"] Guia sonora dels insectes de Catalunya: Grills, saltamartins i cigales, Rafael Carbonell i Eloisa Matheu, publicat per Alosa i Museu de Granollers (Granollers, 2011, 56 pàgines i un CD).[/caption] Qui no ha sentit, en una serena nit d'estiu, el cant d'un grill?
Pregunta enviada per CRISTÓBAL HERRERO (Màlaga). SERGIO MONTAGUD respon: És una pregunta interessant. Al marge que la resposta puga ser més o menys curiosa i fascinant, crec que resulten més suggestives dues qüestions intrínseques que acompanyen aquesta pregunta. Tenen totes les formigues aquest comportament? Només les formigues
Des de fa vora una dècada, diversos països de la conca mediterrània s'han hagut d'enfrontar a un problema ambiental que cada vegada sembla més difícil de controlar: la plaga del morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus).
«Com es transforma una eruga en papallona? Aquesta pregunta, que resumeix la meravella i el misteri de la metamorfosi, ha constituït un enigma intemporal que ha fascinat l’home des dels temps més remots...»
Entre els milers d’espècies d’insectes amb què convivim n’hi ha que ens preocupen en especial. I, en general, quan als humans ens preocupa una espècie animal vol dir que en traiem profit econòmic o bé que amenaça els nostres interessos. Cosa ben lògica, d’altra banda.
A l’Institut Cavanilles de Biodiversitat de la Universitat de València es troba el grup d’investigació d’etologia. Allí és on Enrique Font, director de la unitat, i Pau Carazo m’esperen per explicar-me de què tracta la seua investigació (signada, també, per Ester Desfilis i Elisa Forteza), publicada a la prestigiosa revista Animal Cognition.
Al carrer dedicat a l’il·lustre botànic valencià Antoni Josep Cavanilles del Jardí Botànic, al quadre de les cistàcies, prop d’un dels vells oms de Sibèria (Zelkova) –abatut en part per un fort vent l’any 1987–, podem veure un matoll de plantes anomenades estepes (jaras en castellà).
En uns pocs anys, el canvi global ha passat de ser un concepte vague a ser una realitat indiscutible i plenament acceptada per la comunitat científica. La revista Mètode hi va dedicar un número no fa pas gaire (núm. 34, estiu 2002), on s’oferia una visió general molt interessant d’aquesta problemàtica.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
Parlar de perill d’extinció de l’apicultura potser és una mica alarmista, però si no reaccionem i no posem en marxa un bon pla gestor dels recursos apícoles, aquesta amenaça es farà realitat.