En la memòria de Cavanilles hi conviuen aquells qui el recorden com a un viatger i il·lustrat i els qui el veuen com a un retor catòlic que s'aprofitava del treball alié.
David Coll, biòleg evolutiu i divulgador, explica la seua experiència com a educador al Jardí Botànic de la Universitat de València.
Si a la galanesa de Strelitzia sumem l’enigma morfològic dels òrgans florals i les referències implícites en el seu nom –un dels pocs epònims botànics femenins–, tindrem un bon ventall de motius perquè ens fascine la propera vegada que la trobem en qualsevol parterre.
Els jardins botànics moderns tenen el seu origen a Europa entre mitjan segle xvi i començament del segle xvii (principalment al Mediterrani Occidental), dins del moviment renaixentista, davant de la necessitat de proveir de plantes medicinals les apotecaries de simples i, sobretot, servir com a suport docent en els ensenyaments universitaris de medicina.
Fem un repás per la historia d'un dels jardins més coneguts de València: el Jardí Botànic. Vos mostrem el present i les perspectives de futur d'aquest emblema de la ciutat.
Entrevistem el director del Jardí Botànic, Manuel Costa, qui aporta la seua visió personal sobre l'estat urbanístic de la ciutat de València, problemes i perspectives de futur.
Aquest article defensa la necessitat de protegir els elements especials i fauna trobats en parcs i jardins que conviuen de manera artificial o natural amb les estructures urbanes de la ciutat.
Article amb motiu de la presentació de les noves instal·lacions del Jardí Botànic de la Universitat de València, referència obligada en botànica.
Entrevista a Vernon H. Heywood, professor emèrit de la Universitat de Reading (Regne Unit).
El Jardí Botànic de la Universitat de València ofereix una interessant col·lecció viva i de contingut naturalista.
