Recuperem la secció Botànica estimada de Joan Pellicer amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.
L’imponent treball realitzat per l’etnobotànic i metge Joan Pellicer de recollida d’informació, recerca, organització i ordenació de dades al voltant dels diversos usos etnobotànics i noms tradicionals de les plantes que creixen al territori que va estudiar, bàsicament l’anomenada Diània (grosso modo, les comarques centrals del País Valencià), va anar veient la llum per mitjà de les publicacions i els nombrosos articles escrits en diversos mitjans al llarg dels anys.
Les plantes silvestres han estat consumides tradicionalment bé com aliment preferent o bé com a condiment o complement. Joan Pellicer va dedicar una especial atenció a conèixer quines d’aquestes plantes eren usades tradicionalment en la cuina, així com el seu ús i formes de preparació i d’elaboració.
Fins al pròxim 17 de setembre, el Museu Valencià d’Etnologia acull l’exposició «Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes», una mostra que reivindica la figura i l’obra d'un dels nostres etnobotànics més rellevants.
L'Ajuntament de Bellreguard va homenatjar l'etnobotànic valencià el passat 23 d'abril. Us oferim un recull d'articles seus publicats a la nostra revista.
L'etnobotànica es basteix amb gent capaç d'entendre els múltiples llenguatges en què s'expressa la natura. Joan Pellicer era una d'aquestes persones.
Dins de la vasta i verda multitud de la nostra flora, el poble valencià ha sabut triar herbes útils com a verdura sana i saborosa per a la cuina casolana.
El cepell es fa servir medicinalment per a estimular la producció d’orina, rentar i desinfectar els ronyons i les vies urinàries, i també per a depurar la sang, combatre els reumatismes o aprimar-se.
Les gents de la ruralia valenciana consideren el panical com una de les plantes silvestres més medicinals per les diverses aplicacions d'aquesta.
Els ravanells, una brossa comuna de bancal, es fan servir de verdura per a casa, farratge per al corral i nodriment per als aucells.