Amb motiu del Dia mundial contra el dolor, recuperem el monogràfic de Mètode «La cara del dolor», de la mà del seu coordinador Francisco J. Morales-Olivas.

Greta Alfaro (Pamplona, 1977) inicia la seua formació llicenciant-se en Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i posteriorment l’amplia amb el Màster en Belles arts / Fotografia al Royal College of Art, Londres. L’evolució de la seua obra ha anat en paral·lel als coneixements que

El dolor és una de les causes que més afecten la qualitat de vida de les persones, i tractar-lo de manera inadequada és un greu problema assistencial i un conflicte ètic de primera magnitud que afecta directament les persones i atempta contra la seua dignitat.

Els nens experimenten dolor exactament igual com els adults, ja que el desenvolupament de les vies nervioses es produeix durant la gestació. El dolor infantil té connotacions especials per la dificultat de valorar-lo, però hi ha mètodes validats per a detectar-lo i, sobretot, disposem de procediments i medicaments amb què tractar el dolor de manera eficaç en nens.

El dolor és un dels símptomes pels quals els pacients més acudeixen al metge. El pateix un 12% de la població i és considerat intens en un terç dels casos. En aquest article revisem els diferents tipus de dolor, tant d'agut com de crònic, i els nous tractaments que permeten controlar-lo.

El tractament farmacològic del dolor és un dels pilars de l’estratègia terapèutica davant d’aquest i inclou no sols l’ús d’analgèsics sinó també de fàrmacs per tractar els components afectius que pateix el pacient.

El dolor és una sensació subjectiva, però per tal d'objectivar-ne la intensitat s'utilitzen diferents tipus d'escales que permeten al pacient assenyalar el grau de dolor que pateix. L'efecte dels medicaments analgèsics s'avalua mitjançant assajos clínics subjectes a regles estrictes per poder comparar l'efecte del medicament amb el produït per substàncies sense activitat analgèsica.

La disponibilitat d’analgèsics per al tractament de la majoria d’afeccions doloroses ha demostrat ser insuficient per aconseguir alleujar adequadament el dolor. Aquest símptoma continua present amb una prevalença exageradament alta entre la població general.

Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.

El dolor és el símptoma més freqüent en la malaltia humana i ha acompanyat els éssers vius des de l’inici de la seua existència. S’ha afirmat que el dolor conforma la nostra pròpia identitat com a humans, ja que no sols és una percepció desagradable, complexa des del punt de vista neurològic, sinó que s’acompanya de components afectius que ens fan preguntar-nos per la nostra raó de ser.