A les vores de torrents i rierols, a les fronteres fresques i assolellades dels boscos, o als límits dels camps de cultiu, dominen les bardisses espinoses. Unes eficaces dissuasores pel pas dels humans i els herbívors domesticats, que no poden travessar-les impunement sense deixar-s’hi bocins de roba o de pell.

Distintes condicions mèdiques fan que hi hagi dones que puguin produir òvuls i fins i tot quedar-se embarassades sense dificultat, però que després perden una vegada darrere l'altra el fill que porten dins. És per això que en alguns països se'ls permet salvar un d'aquests embrions traspassant-lo a l'úter d'una dona sense aquest problema que s'ofereixi a fer-ho gratuïtament o a canvi d'una compensació econòmica.

El creixement indefinit, premissa i objectiu de la civilització des de fa dos segles, ja no és viable. Així de clar ho deixa el socioecòleg Ramon Folch (Barcelona, 1946) en el seu darrer llibre, La quimera de créixer (La Magrana, 2011). Aquesta conclusió no és ideològica, diu Folch, sinó bàsicament científica, fonamentada en els límits objectius dels recursos del planeta.

Quan en la primavera de 1967 Joan Manuel Serrat va saltar a les llistes d'èxits amb Cançó de matinada, a més de la novetat de veure un tema en català als primers llocs dels hit-parade, la composició aportava un ingredient, que si no totalment innovador, almenys sí que era poc freqüent en la música pop de l'època: la crida naturalista ara com a protagonista destacat del cançoner popular.

El 2009, el virus de la grip A (H1N1) va provocar que l’Organització Mundial de la Salut declarara el nivell d’alerta sis, és a dir, va considerar que s’estava produint una pandèmia. La malaltia va ocupar planes de diaris i minuts de televisió, i es va convertir en el centre d’atenció mun-dial durant els primers moments de propagació.

Una de les millors obres de teatre escrites al segle xx parla de ciència, de científics i d'éssers humans sota el pes de les seves responsabilitats respecte als seus congèneres. Parlem de Copenhaguen, de Michael Frayn.

Francisco Tomás Vert ens rep al seu despatx de la Facultat de Química al Campus de Burjassot. S’ha llevat l’americana, i va en mànegues de camisa, amb la corbata llampant. El professor Tomás Vert és catedràtic de Química Física de la Universitat de València, de la qual ha estat rector entre el 2002 i el 2010.

Més de 500 anys d'història justifiquen la solemnitat i la pompa de l'acte d'obertura que la Universitat de València celebra cada any per iniciar el nou curs. Aquesta reverència a les formes no és més que un homenatge al saber, on els nobles són els savis, i on el protagonisme recau en el coneixement, en la lliçó magistral encarregada a un dels més destacats docents de la institució.

L’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP) ha declarat 2011 Any Global de Lluita contra el Dolor. En aquest marc, en el mes de setembre se celebra el VII Congrés Europeu sobre l’Impacte Social del Dolor a Europa, i del 10 al 14 d’octubre, la Setmana Europea contra el Dolor.

L’art de la vida és l’art d’evitar el dolor» va escriure Thomas Jefferson. I és molt possible que siga així. El dolor és la manifestació biològica que alguna cosa no rutlla, és un llum d’alarma que ens adverteix que tenim un problema que pot afectar la nostra vida, i per tant la nostra eficiència biològica.