Aquesta nova història ens transporta fins a Siracusa, en uns temps agitats en què la violència arrossega tot el que troba al seu pas.

Cal tenir un mínim de coneixement científic per escriure ciència-ficció? Els viatges en el temps són ciència-ficció o fantasia? Si hi ha una cosa que sé sobre la ciència-ficció és que té una comunitat lectora militant, molt més que altres gèneres.

Aquest nou conte de ciència ens presenta Mattia Pascale, un jove científic italià amb un futur brillant. Tanmateix, les coses no aniran com pensava. Com ell mateix li confessa a la seua companya: «el sistema està podrit».

Entrevistem Pedro Ruiz-Castell, autor del llibre Historia de la tecnología a través de veinte objetos, que recorre la història de la humanitat mitjançant el desenvolupament tecnològic i els processos científics.

L’autor afirma que la ciència i la poesia, o el mètode i la literatura, es donen la mà en Primo Levi, qui assaja, tempta les idees i crea un estil per dir el que abans ningú havia explicat sobre Auschwitz.

Quins llibres clàssics podrien beneficiar-se d’un bon remake, en color i amb efectes especials per a acostar-los als lectors d’avui? Els diàlegs de Galileu? Els estudis de Goethe sobre el color? Qui gosaria a fer-ho?

En aquesta tragèdia burgesa amb moltes lectures, la química ajuda a fer-ne una. La metàfora química il·lustra el trencament de parelles i la formació de noves unions.

Poques figures com la de Henry David Thoreau, autor de Walden, simbolitzen una resistència racional i activa a l’escissió entre ciència i poesia.

Amb un futur distòpic, on una embriòloga clínica s'enfronta a preguntes per a les quals encara no té resposta, posem punt i final als Relats cienciaferits d'aquest estiu.

Una passió compartida per la geologia i l'erupció d'un volcà com a rerefons d'aquesta nova entrega de la sèrie Relats cienciaferits.