Cal tenir un mínim de coneixement científic per escriure ciència-ficció? Els viatges en el temps són ciència-ficció o fantasia? Si hi ha una cosa que sé sobre la ciència-ficció és que té una comunitat lectora militant, molt més que altres gèneres.

Entrevistem Pedro Ruiz-Castell, autor del llibre Historia de la tecnología a través de veinte objetos, que recorre la història de la humanitat mitjançant el desenvolupament tecnològic i els processos científics.

Quins llibres clàssics podrien beneficiar-se d’un bon remake, en color i amb efectes especials per a acostar-los als lectors d’avui? Els diàlegs de Galileu? Els estudis de Goethe sobre el color? Qui gosaria a fer-ho?

En aquesta tragèdia burgesa amb moltes lectures, la química ajuda a fer-ne una. La metàfora química il·lustra el trencament de parelles i la formació de noves unions.

Poques figures com la de Henry David Thoreau, autor de Walden, simbolitzen una resistència racional i activa a l’escissió entre ciència i poesia.

Amb un futur distòpic, on una embriòloga clínica s'enfronta a preguntes per a les quals encara no té resposta, posem punt i final als Relats cienciaferits d'aquest estiu.

Una passió compartida per la geologia i l'erupció d'un volcà com a rerefons d'aquesta nova entrega de la sèrie Relats cienciaferits.

Cecilia Payne va ser una figura clau per a l'astrofísica. Però Cecílies hi va haver moltes. En aquesta nova història de Relats cienciaferits descobrim les vides paral·leles de dues dones amb històries diferents, però inquietuds compartides.

Iniciem la sèrie de Relats cienciaferits d'aquest estiu amb una història sobre el temps, els records i les relacions passades. Cada dijous d'agost, un nou relat.

L'autor considera que independentment de quin sigui el contingut d’un discurs, si aconsegueix el seu objectiu de mobilitzar l’audiència, és indiscutible que qui l’ha escrit –i qui l’ha llegit– té talent.