Etiqueta: literatura i ciència

Frankenstein, ciència i literatura
La ciència darrere del monstre

L'exposició «Frankenstein o el modern Prometeu: Diàlegs entre ciència i literatura» presenta com ambdues disciplines s'han complementat al llarg dels anys a través de l'anàlisi dels debats científics que es plantegen en de l'obra de Mary W. Shelley.

Imaginar la ciència des de la ficció

El Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, a La Corunya, acull l’acte d’entrega dels premis de la setena edició d’Inspiraciència, el concurs de relats d’inspiració científica organitzat pel CSIC.

Post Feature Image
«Gratitude», d’Oliver Sacks

«Em veig ara confrontat amb la mort però no he acabat amb la vida.» Aquesta és la cita que encapçala 'Gratitude', un llibre brevíssim –es llegeix en mitja horeta– però d’una intensitat poc comuna.

Sacks naturalista

La desaparició d’Oliver Sacks, el 30 d’agost del 2015, va tancar una època. El seu adéu definitiu es va viure com la pèrdua d’una figura major, l’estroncament d’una veu d’immensa penetració i influència en el món d’avui.

78-82
Ciència i literatura

Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qüestionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle xx apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori»(lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips sinó com a persones corrents, que es dediquen a la ciència com es dedicarien a qualsevol altra professió en un context real, i compromesos amb els problemes ètics i socials que implica la investigació. En aquest article veurem les raons que expliquen l’aparició d’aquesta «literatura de laboratori».

Post Feature Image
La vida imaginària del científic

Aquest article analitza The Manhattan Projects, sèrie de còmics que explica una història alternativa sobre el final de la Segona Guerra Mundial en què el Projecte Manhattan amaga altres activitats més relacionades amb la ciència-ficció. Aquest treball analitza la translació del concepte de vida imaginària encunyat per Marcel Schwob a la història de la ciència en el segle xx.