Iniciem la sèrie de Relats cienciaferits d'enguany amb aquesta narració inspirada en la vida i el treball de la investigadora Katalin Karikó.

El cómic autobiogràfic permet parlar del càncer des de la perspectiva de l'humor i compartir l'experiència de la malaltia.

Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.

El nou monogràfic de Mètode, Narrar la salut, exposa les diverses maneres en què la literatura està lligada a la medicina i a la salut.

Amb ocasió de la publicació del número 96 de Mètode, Narrar la salut, parlem amb l’escriptor Julià Guillamon sobre la seua obra Travessar la riera, sorgida a partir d’una experiència mèdica intensa viscuda per ell i la seua parella.

Les narracions literàries fetes per malalts ajuden els metges a entendre els seus pacients, per això la literatura està cada vegada més present en la formació mèdica.

Santiago Ramón y Cajal també va mostrar una vessant literària. En 1905 va publicar Cuentos de vacaciones: Narraciones pseudocientíficas, cinc relats on mesclava conceptes científics, ficció i una mica d'ironia.

Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.

Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.

La literatura i la medicina tenen un vincle molt estret. El sanatori antituberculós, com a espai d’aïllament i avantsala de la mort, ha inspirat molts autors. La novel·lística del segle XX va dedicar una atenció significativa a aquestes institucions que, allunyades de la resta de la societat, condicionaven la vida dels malalts i la seva identitat.