Entrevista a Purificació Mascarell, autora de Mireia (Drassana, 2022), una novel·la que aborda la violència psiquiàtrica comesa contra les dones en el segle XIX.

Iniciem la sèrie de Relats cienciaferits d'enguany amb aquesta narració inspirada en la vida i el treball de la investigadora Katalin Karikó.

El cómic autobiogràfic permet parlar del càncer des de la perspectiva de l'humor i compartir l'experiència de la malaltia.

Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.

El nou monogràfic de Mètode, Narrar la salut, exposa les diverses maneres en què la literatura està lligada a la medicina i a la salut.

Amb ocasió de la publicació del número 96 de Mètode, Narrar la salut, parlem amb l’escriptor Julià Guillamon sobre la seua obra Travessar la riera, sorgida a partir d’una experiència mèdica intensa viscuda per ell i la seua parella.

Les narracions literàries fetes per malalts ajuden els metges a entendre els seus pacients, per això la literatura està cada vegada més present en la formació mèdica.

Santiago Ramón y Cajal també va mostrar una vessant literària. En 1905 va publicar Cuentos de vacaciones: Narraciones pseudocientíficas, cinc relats on mesclava conceptes científics, ficció i una mica d'ironia.

Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.

Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.