És possible narrar tota una línia de fets històrics prenent com a fil conductor un cetaci? La resposta és sí. Al llarg de les pàgines, l’autor d’aquest assaig, científic i al mateix temps històric, explica com l’ésser humà ha estat lligat als cetacis des de l’antiguitat per obtenir-ne carn, oli, ossos, barbes, etc.
Un dels factors indicatius d’una societat avançada és la valoració que els ciutadans atorguen a la ciència en les seues vides. Per aproximar-se a la ciutadania, els científics han de comunicar-la, explicar els fets científics amb un llenguatge planer.
«Com es transforma una eruga en papallona? Aquesta pregunta, que resumeix la meravella i el misteri de la metamorfosi, ha constituït un enigma intemporal que ha fascinat l’home des dels temps més remots...»
No cal dir-ho, el gènere de les guies senderistes de les nostres comarques està fortament consolidat i cada dia es mostra més vigorós. A aquesta gran tradició amb pedigrí, que faríem arrancar potser en Cavanilles, s’ha d’afegir la fornada d’apassionats trescadors de les nostres muntanyes...
La principal singularitat d’aquesta obra –la senya d’identitat– rau en el seu caràcter exhaustiu: és l’única que tracta profundament totes les espècies a escala mundial. Ho farà en vuit volums: carnívors, ungulats, primats, mamífers marins, marsupials, rose-gadors, insectívors i ratpenats.
L’origen de la vida és una de les qüestions més apassionants de la ciència actual. Des de les clàssiques propostes d’Oparin i Haldane en els anys vint del segle passat, s’ha consolidat un cert consens en la comunitat científica segons el qual la vida va emergir a partir de la matèria inanimada mitjançant un increment gradual i espontani de complexitat sota la influència de certes fonts d’energia.
Estic pensant que potser cal acceptar que allò trivial no és trivial, que l’estructura de veritat autogarantida d’una proposició no ha de significar, necessàriament, que la proposició sigui intranscendent.
[caption id="attachment_4637" align="alignleft" width="200"] Afers. Autors diversos. «Correspondència entre científics i història de la ciència». Afers, Catarroja. 2006. 53/54: 9-134.[/caption] La comunicació epistolar entre científics ha constituït una font directa i explícita per a la història de la ciència. Al llarg de segles de pensament científic,
[caption id="attachment_4633" align="alignleft" width="200"] Exploració, joc i reflexió Assaigs sobre ciència. Joandomènec Ros. Pagès Editors, Lleida, 2006. 380 pàgines.[/caption] Joan Domènec Ros, professor d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i gran divulgador de la ciència, ens presenta en aquest darrer llibre una recopilació dels seus escrits
[caption id="attachment_4629" align="alignleft" width="195"] La píldora de los 800 millones de dólares. Merill Goozner. Belacqva, Barcelona, 2006. 423 pàgines.[/caption] Un estudi de la Universitat de Tufts, publicat el 2001, va calcular en 800 milions de dòlars el cost del desenvolupament d’un nou medicament, cost que justificaria
