«Cristians, jueus, musulmans… Que no s’acabarà mai l’Edat Mitjana!?» Aquesta exclamació, pronunciada per una mena de guerrer medieval en un dibuix d’El Roto publicat fa uns anys a El País, podria ser un bon resum del principal propòsit de Dawkins en aquest llibre heterogeni. El

Com s’indica en la introducció, amb l’atractiva obra que aquí ressenyem, que recull part dels fruits de l’activitat desplegada per la xarxa Sanitat, Història, Població (coordinada per J. L. Barona) i per altres autors invitats a participar-hi, es desitja contribuir a dinamitzar el debat historiogràfic

El que més destaca d’aquest llibre és l’originalitat del tema: les races domèstiques autòctones de Catalunya. Es tracta, en efecte, d’una qüestió poc o gens abordada i, en tot cas, mai d’una manera exhaustiva com es fa en aquest cas. Tal com indica el títol,

Com han sobreviscut els escacs durant tants segles? Quanta història i llibres escrits! Els escacs són una mescla de joc, anàlisi, memòria, càlcul i intel·ligència en què també tenen cabuda la bellesa, el romanticisme, la geometria i la psicologia, entre altres qualitats. L’evolució del maquinari

És habitual que els científics, generalment, no consideren la divulgació de la ciència com a part de les seues tasques. Alguns fins i tot miren amb menyspreu aquesta activitat i la consideren poc digna, només apta per a «científics ociosos», sense adonar-se que tal vegada

La conjura de los machos tracta sobre la història natural de la sexualitat humana, sobre la mesura en què aquesta ha estat modelada per selecció natural. En el llibre trobe tres parts. La primera exposa generalitats de la reproducció sexual dels éssers vius; la segona

[caption id="attachment_4056" align="alignleft" width="197"] El gen de Dios. Dean Hamer. Traducció de Rosa Cifuentes. La esfera de los libros. Madrid, 2006. 303 pàgines.[/caption] «Els primers éssers que van tenir consciència del temps van ser així mateix els primers a somriure», escriu Vladimir Nabokov en Parla, memòria.

[caption id="attachment_3317" align="alignleft" width="200"] En torno a Albert Einstein: su ciencia y su tiempo. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, València, 2006. 326 pàgines.[/caption] Deia Eugene Wigner, premi Nobel de física i bon amic d’Albert Einstein, que «la física s’està tornant tan

[caption id="attachment_3346" align="alignleft" width="200"] Plantes, remeis i cultura popular del Montseny. M. Àngels Bonet i Joan Vallès. Edicions del Brau, Museu de Granollers. Figueres, Granollers, 2006. 776 pàgines.[/caption] «Per a curar cremades: Treu el turment que dóna i no ho deixa embufollar.» Aquesta és la concisa

[caption id="attachment_3342" align="alignleft" width="200"] Suarem! El clima que ens espera. Ramon Folch. Mina Editorial, Col·lecció L’arquer. Barcelona, 2008. 228 pàgines.[/caption] Sempre he pensat que l’excés d’informació és tòxic. I si avui dia hi ha un tema del qual hem d’aguantar un bombardeig constant d’alarmes, denúncies, proclames…