[caption id="attachment_1976" align="alignleft" width="190"] La política de los grandes números. Historia de la razón estadística.Alain Desrosières.Editorial Melusina. Barcelona, 2004. 415 pàgines.[/caption] Com s’especifica en el subtítol, es tracta d’un llibre sobre la història de l’estadística publicat el 1993, i reeditat el 2000 amb correccions en alguns

[caption id="attachment_1965" align="alignleft" width="200"] Diccionari d’astronomia, astrofísica i astronàutica.F. Javier Torres Ribelles.Universitat d’Alacant. Alacant, 2006. 463 pàgines.[/caption] Una recopilació lèxica sempre representa un gran esforç, més si tenim en compte que s’ha realitzat en una disciplina on en els últims anys s’han produït enormes avenços i

[caption id="attachment_1962" align="alignleft" width="200"] La exploración del mar. La extraordinaria historia de la Ocenografía.Robert Kunzig. Traduït de l’anglès pel professor Joandomènec Ros.Editorial Laetoli. Pamplona, 2007. 386 pàgines.[/caption] Sabem més de la superfície de la Lluna que no pas dels fons dels oceans. Tothom pot agafar uns

[caption id="attachment_1946" align="alignleft" width="186"] Promiscuidad.Tim Birkhead.Editorial Laetoli. Pamplona, 2007. 317 pàgines.[/caption] Herbert Spencer va utilitzar la frase «supervivència del més apte» com una metàfora equivalent al concepte de selecció natural de Darwin. Aquesta frase va tenir èxit, fins al punt que el mateix Darwin la va

Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...

No fa massa anys, els mitjans de comunicació començaven a fer-se ressò de les investigacions i hipòtesis dels científics, que vaticinaven un futur, però no llunyà, cataclisme mundial provocat per la interacció dels efectes de la societat de consum amb la composició i dinàmica de l’atmosfera i, de rebot, amb els corrents marins, la hidrosfera...

En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.

Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.

La biologia molecular i la prehistòria han anat de la mà des de fa un temps per traçar una visió coherent de l’expansió de la moderna humanitat pel planeta i definir la cronologia i les trajectòries seguides per les distintes poblacions prehistòriques.

La construcció social de la realitat esdevé, també, matèria de la geografia i de la seva expressió analítica espacial: la cartografia. Cada comunitat cultural concreta representacions historitzades sobre la seva evolució geohistòrica a través dels vectors cartesians d’espai i de temps.