La biologia molecular i la prehistòria han anat de la mà des de fa un temps per traçar una visió coherent de l’expansió de la moderna humanitat pel planeta i definir la cronologia i les trajectòries seguides per les distintes poblacions prehistòriques.

La construcció social de la realitat esdevé, també, matèria de la geografia i de la seva expressió analítica espacial: la cartografia. Cada comunitat cultural concreta representacions historitzades sobre la seva evolució geohistòrica a través dels vectors cartesians d’espai i de temps.

El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.

Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...

Atapuerca és actualment un dels jaciments amb restes humanes més importants d’Europa i probablement d’Euràsia. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquesta serra pròxima a Burgos conté diversos capítols de l’evolució humana, i els investigadors que hi treballen esperen conti-nuar trobant més restes en aquell enclavament.

Quin món tan feliç, on hi ha criatures com aquesta! Un llibre improbable, difícilment repetible: un científic i un metge acupuntor homeòpata sumen esforços per revisar el que hi ha de cert i de fals en les teràpies alternatives.

La natura europea ha estat des de ben antic utilitzada i modificada per atendre les necessitats de l’espècie humana. L’agricultura, la ramaderia, la urbanització han alterat l’estructura natural original del territori destruint determinats entorns, però també creant-ne de nous producte de les interaccions del medi natural amb les activitats humanes.

Són dos llibres de plantes, sí, però amb enfocament molt diferent. El primer (Orquídeas) tracta una família concreta sense limitar-se a una àrea geogràfica, és a dir, que inclou espècies de tot el món.

Actualment qualsevol experiment dissenyat per arrancar un bri de coneixement a la natura costa milers, si no milions d’euros. Només cal pensar en el nou accelerador de partícules del CERN per posar un exemple. Tanmateix, fa un centenar d’anys la investigació era un treball solitari.

Sherrington es va referir al nostre cervell com «el teler encantat», en referència a la profunda impressió que li causava l’observació de la complexa i subtil xarxa neurosinàptica a través del microscopi. Steven Rose ens presenta una atractiva visita guiada al teler encantat cerebral des d’una perspectiva neuroevolutiva.