«Les paraules de la seda» es tracta del llibre de dos filòlegs que s'han apropat a un àmbit de coneixement caracteritzat per ser territori de cruïlla, on la filologia conflueix, si més no, amb l’etnologia i la història.    

De debò és boig el temps? Aquesta pregunta que dóna títol al llibre, en major o menor mesura ens expressa un sentiment ge neral de la societat, perquè tots, en la nostra existència quotidiana, d’alguna manera ens sentim lligats al que succeeix a l’atmosfera. Però, quant de cert hi ha en aquest sentiment? Qual sevol meteoròleg o aficionat a aquesta ciència ens dirà que la memòria meteorològica és bastant pobra.

[caption id="attachment_11912" align="alignleft" width="261"] Retrat de Maurice Maeterlinck de J. E. Blanche, 1934. Museu de Belles Arts, Rouen.[/caption] Maurice Maeterlinck (1862-1949) no és un escriptor popular. Alguns autors deliciosos, bé perquè les seues obres no han estat ben difoses, bé perquè, a pesar de ser-ho, el

Amb «Una revolución en la evolución» la Universitat de València ret homenatge a Lynn Margulis amb la publicació d'un recull d’escrits seleccionats d’entre la seva copiosa obra escrita.

Els prop de vint-i-dos anys que el gal·lès Sir John Maddox ha exercit com a director científic de la publicació Nature, la revista per la qual circula, es debat i s’analitza la informació i la investigació de major excel·lència i actualitat mundial, autoritzen aquest físic a gosar explicar El que queda per descobrir.

«Els valors de la punta» recull divuit articles o arguments contraris al projecte de construir la programada zona d'activitats logístiques (ZAL) del Port de València.

«Historia de la química» constitueix una de les millors aportacions a aquesta tasca de síntesi actualitzada de les investigacions realitzades en les darreres dècades en diferents camps de la història de la química.

«Atlas del firmamento» és una obligada consulta tant per a l'aficionat i estudiós de l'astronomia com per a qui s'aproxima per primera vegada a aquesta ciència i afició tan popular en la nostra època.

«Ideas para la imaginación impura» conté cinquanta-tres reflexions, obtingudes de centenars de situacions distintes en què s'ha trobat Wagensberg quan viatjava arreu del món per visitar museus, descobrir altres autors o presenciar debats o converses.

En «Història del pensament biològic», els autors ens transmeten la curiositat pels antecessors, el seu coneixement i les seues interpretacions.