Selecció de les principals novetats editorials en matèria de divulgació científica que s'han publicat durant setembre i les primeres setmanes d'octubre de 2020.
Cómo comemos és una bona lectura que ens mostra que la solució al problema de la malnutrició mundial no passa per una única via, sinó que, de fet, moltes caben dins la nostra cistella de la compra.
Aquesta nova entrega de l'aparador de Mètode recull propostes de lectura de divulgació científica per a les setmanes d'estiu de 2020.
Retrats de ciència inclou trenta-cinc entrevistes a científics publicades en Mètode, trenta-cinc converses amb eminències que es trobaren cara a cara amb periodistes i científics col·laboradors de la revista i exposaren la seua obra i persona. Però, com va ser aquesta experiència?
Lucy Cooke, l’autora de La inesperada verdad sobre los animales, posa els ulls de la biologia evolutiva sobre una acurada selecció de tretze animals per a compartir amb nosaltres un relat zoològic veraç, alhora que enginyós i divertit.
L’editorial Libros del Jata, dirigida pel naturalista i professor de la Universitat del País Basc Gustavo Renobales, continua la línia ja iniciada en 2015 amb La historia natural de Selborne, de Gilbert White, dedicada a la traducció i difusió d’obres científiques amb alt valor divulgatiu que restaven fins ara fora de l’abast de milers de lectors potencials per raons idiomàtiques.
L'oncòloga Àngels Royo presenta Clar i ras. Parlem del càncer (Vincle editorial, 2020), un llibre de caràcter divulgatiu sobre la malaltia adreçat a tots els públics.
El llibre és tant una biografia de Carlos González, de les penes i alegries per les quals va haver de passar, com també, si m’ho permeten, de la mateixa estació de Robledo de Chavela i dels vaivens que va patir, segons els objectius de NASA van canviar o canviaven els interessos del Govern espanyol.
Estem acostumats a una divulgació en la qual un expert sedueix el gran públic amb recursos narratius i, una vegada captada la seva «víctima», li para una emboscada científica. Aquest llibre no fa això. És literatura, o vol ser-ho. D’altra banda, fa olor de periodisme, però tampoc és un compendi de reportatges.
El llibre de Mark O’Connell Cómo ser una máquina s’endinsa de ple en el transhumanisme. Des d’un plantejament periodístic, i amb una soltesa estilística admirable, O’Connell visita els diferents prohoms d’aquestes disciplines i va exposant els seus plantejaments.