Les lleis de la reflexió expliquen com ens veiem projectats en superfícies com els espills, ens conta Chantal Ferrer Roca en aquesta nova entrada.

L'ull humà no és capaç d'apreciar els colors a la nit perquè els cons, responsables de la percepció del color, només s'activen amb llum intensa.

La catalogació d'espècies com a fluorescents augmenta cada dia i l'ús de llanternes ultraviolades pot ajudar-nos a trobar aquelles que estan actives durant la nit.

Les serps se serveixen del ball captivador de les llengües per a recol·lectar un còctel de substàncies químiques amb les quals desxifrar el seu entorn.

Un llibre que posa de manifest que la història de la ciència ens ajuda a entendre com funciona la ciència, els problemes que hi ha en el seu origen, i de lectura molt recomanable per als estudiants de física i química i per als professors de secundària.

Sorprèn que David Galadí-Enríquez siga capaç d’explicar un fenomen celeste complex en poques línies i amb rigor; va a l’arrel del problema, el trosseja en les seues parts constituents, les analitza en detall i dona la seua visió científica.

«Sideral» no és només un llibre de fotos: a part dels comentaris de cadascuna, la introducció és un bon resum de la història de la fotografia nocturna i fins i tot de l’astronomia.

Quan un material es mulla, observem com el seu color es torna més obscur. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.

Quan s'observa una gran quantitat d'aigua com succeeix en la mar, distingim un color blau que pot variar depenent de la massa d'aigua que estiguem observant. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.

L’escleròtica, coneguda pel seu color com «la part blanca de l'ull», és una membrana opaca, resistent i fibrosa que recobreix part del globus ocular donant-li forma i protegint el seu interior. La professora Begoña Domenech Amigot ens explica quina és la seua funció.