Els comportaments típics davant una malaltia no són únics dels humans, s'han trobat en pràcticament tots els animals estudiats.
El passat dia 13 de març ens va deixar la professora María José Báguena Cervellera, després de quatre dècades de dedicació a la docència i la investigació en Història de la medicina en la Universitat de València.
L'OMS ha fet recomanacions sobre com posar els noms a les malalties infeccioses per evitar els efectes estigmatitzants sobre països o comunitats.
Amb motiu del Dia mundial de les malalties rares, que es commemora el 28 de febrer, repassem els reptes i dificultats a què s'enfronten les famílies afectades per algun d'aquests trastorns poc freqüents o minoritaris. La Unió Europea estima que el conjunt de malalties minoritàries afecten entre el 6 % i el 8 % de la població, és a dir, entre 27 i 36 milions de persones.
L’epidemiologia nutricional estudia les relacions entre l’alimentació i les malalties. En aquest article de revisió s’han seleccionat cinc dels avanços més rellevants en aquest camp, com a exemple de la importància dels factors alimentaris en la prevenció de malalties no transmissibles.
A les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics que causen malalties com la ràbia o l’ebola.
Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a la vellesa o els problemes cardiovasculars.
Una epidèmia com la que hem viscut pot fer que isquen les pitjors pors. El cinema i la literatura han sabut emprar aquesta por per a construir guions on una epidèmia és el centre de la història o bé l’excusa al fons.
Imagine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons de les sabates. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans.
Malgrat tots els assoliments aconseguits en tan curt termini de temps, és necessari subratllar que l'obtenció d'un fàrmac capaç d'inhibir alguna de les proteases del SARS-CoV-2, o de qualsevol altre agent patogen, és un procés llarg i complex que exigeix la participació de diferents branques de la ciència.