Probablement Maurice Hilleman és el científic que més mort i malaltia per infecció ha evitat mai en la història de la medicina. Ell i el seu equip van obtenir o millorar més de 25 vacunes contra virus i bacteris.
Malgrat que el coronavirus és un microbi, l'autor fa ús de dos símils animals per explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres.
En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
L’amenaça de les malalties infeccioses ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat. En els últims trenta anys, un 75 % de les emergents tenen origen animal i un 17% són transmeses per un vector.
El darrer brot de listèria va posar d’actualitat una malaltia que habitualment no ocupa grans espais en els mitjans de comunicació, però que actua contínuament i afecta moltes persones, i causa fins i tot la mort en alguns dels casos. Aquests bacteris poden esdevenir, per tant, «assassins innocents».
Regalant el nostre ADN i les nostres dades genètiques, regalem l’ADN i les dades genètiques de tota la nostra família biològica. Cal pensar si l’objectiu que s’ho val.
Amb motiu del Dia Internacional de les Malalties Minoritàries, dirigim la mirada cap al laboratori on la investigadora Carmen Agustín posa sota la lupa la síndrome de Rett. A més, coneixem una afectada per la malaltia, Ainhoa Gil; la seua mare, Vanessa López, explica com és el dia a dia de la seua filla.
Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.
L’al·lèrgia és una patologia clínica que pateixen alguns individus i que es desenvolupen front a molècules inofensives (és a dir, que no són tòxiques ni infeccioses) anomenades al·lèrgens. L’al·lergen provoca una resposta immunitària de l’organisme, que és l’autèntica causant dels danys i la simptomatologia de l’al·lèrgia.
Es compleix el centenari d'una pandèmia que, entre 1918 i 1919, va deixar més morts que el conflicte de la Primera Guerra Mundial.